Essencials però poc escoltats

A

quest 2020 està marcat, malauradament, per la declaració de la pandèmia, una situació inesperada, convulsa i que ha suposat un seguit de canvis dramàtics en el nostre dia a dia personal, i també professional en tots els sectors i, de forma especial, en el sanitari.

Pel que fa als canvis que ens afecten en la nostra vida social i en les tradicions, tot i que són menys vitals, són també significatius. Un petit exemple és que, cada any, la setmana del 4 d’octubre al Col·legi de Veterinaris estàvem immersos en la preparació del tradicional sopar anual i de la gala dels veterinaris en honor al nostre patró, sant Francesc d’Assís, una festa que enguany hem posposat per raons òbvies i amb el convenciment que ara no toca. En qualsevol cas, el que sí que creiem oportú és respectar una altra petita tradició d’aquestes dates, que consisteix a oferir-vos mitjançant aquest article una breu reflexió des del sector veterinari, que en aquesta ocasió, i tenint en compte les circumstàncies, està centrada en el paper de la nostra professió durant la crisi sanitària.

I és que, arran de la declaració de l’estat d’alarma i del confinament, vam viure uns moments inicials d’incertesa per veure si, com enteniem que era lògic, es considerava la nostra professió com a essencial, uns dubtes que, com no podia ser d’altra manera, ben aviat es van esvair i vam poder continuar fent la nostra tasca.

A partir d’aquell moment, tot el nostre col·lectiu es va activar per oferir el millor servei possible en una etapa tan complicada com la que vam viure, i que de fet encara patim.

De fet, cal destacar que, durant la fase més dura de la pandèmia, molts dels nostres veterinaris van participar en la donació de material i de respiradors. A més a més, es van donar d’alta al llistat de voluntaris que es va presentar al departament de Salut. Certament, amb el seu comportament van fer palès, un cop més, el vessant solidari i sanitari de la veterinària.

Malgrat aquesta bona disposició, i malgrat que sempre vam ser al peu del canó donant resposta a les necessitats de la societat –a tall d’exemple, podem recordar les bones actuacions dels companys que treballen als equips de Salut Pública i que han ajudat a contenir diversos brots–, des de la professió veterinària estem trobant a faltar, per part de totes les administracions, la consideració envers els nostres coneixements i les nostres experiències en situacions similars, que entenem que haurien de ser tinguts en compte dins dels equips multidisciplinars que estan gestionant la pandèmia.

Aquest menyspreu està sent denunciat repetidament per la totalitat de l’organització col·legial, perquè la veritat és que no se’ns ha tingut en compte ni s’han escoltat moltes de les aportacions que hem fet. No s’està aprofitant tot el coneixement que acumulem en gestions d’epidèmies, en l’eradicació de malalties, i també en el coneixement de les zoonosis.

Un fet, aquest, lamentable i trist, especialment perquè, al nostre modest entendre, el gran perjudicat de tot plegat no és el nostre col·lectiu, sinó el conjunt de societat, més encara quan des de fa temps s’està posant en valor el concepte d’una sola salut, que demostra que la salut de persones, animals i medi ambient és la mateixa. Insistim sempre que aquesta és la línia correcta, i amb el coronavirus es posa de manifest que la salut és cosa de tots, i que els veterinaris en som una part important.

Per una altra banda, encara que no puguem participar en moltes de les taules on es prenen les decisions finals, els professionals veterinaris continuem reiterant la nostra voluntat de servei, de manera que, com sempre hem fet, tornem a posar el nostre coneixement al servei de la salut pública del territori, perquè som i serem aquí per col·laborar en tot allò que faci falta. Finalment, volem tenir un sentit record per a totes les persones que ens han deixat arran d’aquesta pandèmia. De la mateixa manera, volem enviar un missatge de suport a tots aquells que han sofert alguna pèrdua durant el període de confinament, i als que estan patint moments difícils en el present. A tots ells, molts ànims en nom de tot el col·lectiu.