Una Paeria a remolc

En les últimes setmanes estem assistint atònits a episodis que denoten una falta de lideratge per part de l’equip de govern municipal de la Paeria. Malgrat que entenem la complexitat de la situació que estem vivint, ens sorprèn la lenta capacitat de reacció del tripartit format per ERC, JuntsxCat i els Comuns al voltant de les necessitats de la ciutat, i també per l’excessiu seguidisme envers la Generalitat, no només per les mesures restrictives anunciades en les últimes setmanes i que tenen una important afectació per a l’avenir de Lleida, sinó també per les decisions relacionades amb inversions i infraestructures pendents.

El cas més recent és el que fa referència als ajuts per pal·liar els efectes de l’últim tancament de bars i restaurants. Desconeixem els criteris de la Generalitat per repartir els prop de 90 milions d’euros anunciats, que considerem insuficients si tenim en compte que en el segon confinament de la ciutat de Lleida, decretat el juliol, el comerç va perdre 6 milions d’euros setmanals, mentre que al sector de la restauració la xifra arribava als 5 milions. Amb les pèrdues acumulades fins ara, els negocis de la ciutat de Lleida requeririen un terç de tot el paquet. Alhora, cal recordar que ens trobem en el tercer confinament i els ajuts per les anteriors restriccions, que es gestionen a través del Consell Comarcal del Segrià i la Paeria, encara no s’han resolt.

Davant d’aquesta situació, necessitem un equip de govern municipal fort i que transmeti la confiança necessària per sortir d’aquest atzucac. El poc que hem sentit a dir de la Paeria en aquests dies, forçada per l’oposició, ha acabat desembocant en contradiccions entre socis, com hem vist a l’hora de calcular l’impacte en els ingressos que suposarà la situació derivada pel coronavirus.

Demanem a l’equip de govern que estigui al costat de la ciutadania i que opti per una línia d’actuació coherent i definida a nivell de ciutat, com seria, per exemple, la redacció d’un pla de mobilitat. En aquest sentit, encara ens preguntem on era el regidor d’aquesta àrea, Joan Ramon Castro, en la presentació de les Zones 30, i per quin motiu el regidor d’Habitatge, Sergi Talamonte, no va assistir a Raimat a la presentació del conveni per construir nous habitatges.

Però la sensació de falta de lideratge la veiem de manera constant. Va passar en la presentació de les suposades millores per als serveis de tren de Lleida, que només es basen en un canvi de gestió en la línia Lleida-Manresa a partir del 2024 i un tímid augment de freqüències. En veure que l’anunci més aviat electoralista del conseller Damià Calvet va generar frustració, l’equip de govern municipal s’ha sumat a fer una declaració institucional per instar el Govern de la Generalitat a redactar una proposta adequada per al territori en un termini de sis mesos.

Però la falta de lideratge també passa a l’hora de treballar i reivindicar una ràpida connexió d’internet per als veïns de l’Horta, que en alguns casos encara no compten amb instal·lacions prou adequades, mentre que en alguns punts de la ciutat ja es parla de garantir el desplegament comercial de la xarxa 5G.

Les noves tecnologies de ben segur que tindran una important incidència positiva en el teixit econòmic i social de la ciutat. No s’hi ha de renunciar, però abans d’impulsar una agència espacial catalana, que costarà 18 milions d’euros, cal assegurar que l’alta velocitat de connexió arribi a tota la ciutadania. I si seguim parlant d’infraestructures, trobem a faltar la Paeria a l’hora de reivindicar la construcció de l’Institut de Cappont al departament d’Ensenyament, que precisament lidera ERC, i per al qual, durant el nostre mandat, ja vam aprovar la cessió dels terrenys. El marcatge a la Generalitat inclou la necessitat de treballar per a la cessió de pisos buits en mans d’entitats financeres amb la finalitat de destinar-los a necessitats socials.

De recursos per a inversions se’n poden trobar a més llocs, com ara els 435.000 euros que es destinen a l’aeroport de Lleida-Alguaire per accions de promoció no justificades; els 350.000 euros en sous que paga de més l’equip de govern municipal cada any, o els 1,2 milions d’euros que la ciutadania de Lleida paga per l’escola de Pinyana i que hauria d’assumir la Generalitat. A hores d’ara necessitem un govern municipal fort, que marqui el ritme, que deixi d’anar a remolc i de fer anuncis de cara a la galeria.