La literatura

Fa uns quants dies vaig subratllar aquesta frase en un llibret recent de Peter Stamm, Marcia de Vermont. Conte d’hivern (traducció de Marina Bornas Montaña, Quaderns Crema): “Pot ser que aquest record també sigui un engany, una transfiguració”. Entre els actuals, el suís és un dels meus escriptors preferits. Miro de no perdre-me’n cap novetat. Fa tretze anys, quan encara feia de periodista, el vaig entrevistar per a l’extinta revista Benzina. Em va semblar un paio formidable, que fumava com un carreter, i us asseguro que aquest record no és cap engany. A la foto que en va publicar la revista, Stamm hi apareix xuclant una cigarreta, amb un posat que podria ser el d’un personatge de Truffaut. Jo, que no he fumat mai, m’hi vaig solidaritzar de seguida, perquè aquella ja era una època en què s’arraconava els fumadors com si fossin empestats.

Quanta literatura no s’ha fet amb aquest engany, amb aquesta transfiguració! Vull dir que s’han escrit molts llibres bells i fondos prenent un record que potser, tot recreant-lo, es distanciava substancialment del que, en realitat, es va viure. ¿Vol dir, això, que és menys autèntic que la presumpta realitat? Al meu entendre, no. En el relat que glosso, un artista suís torna a Nova York, trenta-tres anys després d’haver-hi passat una temporada. El primer cop hi va conèixer una noia enigmàtica. En tornar-hi –ara, ja consagrat, passarà dos mesos en una residència per a creadors a Vermont–, la Marcia es torna a fer present d’una manera força misteriosa. I el que viu el protagonista és una mena de consternació: descobreix alguna cosa que podria haver-li canviat la vida (però que, de fet, descoberta tant a pilota passada, ja no té cap possibilitat de canviar-l’hi gens, més enllà d’acabar-ne escrivint un bon relat). En una de les pàgines de cortesia del llibre, hi vaig escriure dos versos: “El cuiro d'aquest cor/ ja no suporta cops”, que no sé si es convertiran mai en una poesia. Ho faig sovint, això d’esborrallar versos en els llibres que llegeixo. El cor no és el del protagonista de Marcia, ni tampoc el meu. Com a molt, deu ser un record enganyós del meu, una transfiguració. Literatura, en definitiva.