Èxit d’audiència del concert virtual de la final de La Sardana de l’AnyCrisi i oportunitat

Les últimes mesures sanitàries dictades, amb el confinament perimetral inclòs, han obligat la Confederació Sardanista de Catalunya a celebrar el concert sense públic i retransmetre’l en reproducció online pel canal de YouTube de l’entitat i per la mateixa pàgina web del concurs.

Segons dates dades recollides pel canal social, el mateix dissabte 14 de novembre, el nombre de visualitzacions arribava a la xifra de 3.960, tot un rècord per una retransmissió sardanista de gairebé dues hores de durada.

El nombre total de vots emesos, exclusivament en línia i des de qualsevol dispositiu electrònic, ha sobrepassat els 800, i s’han comptabilitzat com a vàlids un total de 727. Aquest còmput de vots va decidir el guanyador i l’accèssit del Premi Popular. Des de l’organització van crear un sistema de registre previ per poder accedir a les votacions i garantir que el resultat fos el més clar possible evitar vots fraudulents. Aquestes xifres demostren que el concurs de La Sardana de l’Any desperta molt interès en el món sardanista.

El concert fou presentat per Queralt Pedemonte, presentadora del programa Coblejant a Ràdio Calella Televisió i presidenta de l’Agrupació Sardanista de Calella, acompanyada de Pau Benavent, comunicador en premsa cultural i social. Les sardanes van ser interpretades per les cobles Jovenívola de Sabadell i la Principal de la Bisbal. En la segona part, el concert va comptar amb la fantàstica actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí.

25 anys màgics, del compositor barceloní Lluís Alcalà, va guanyar el Premi Popular amb 622 vots. L’accèssit, amb 559 vots, va ser per a la sardana Gresca, tabola i ball de rams, del compositor Jordi León. Alcalà i León són dos reconeguts músics i compositors amb nombrosos premis en el seu currículum.

El Premi Joventut, per a compositors menors de trenta anys, va ser atorgat per un jurat format per músics de cobla al jove compositor Jan Fité per la sardana Sió, composició musical dedicada al 30è aniversari de la Cobla Jovenívola d’Agramunt. Fité destaca com a músic i compositor de sardanes, però també en el camp de la música per a videojocs, cinema i peces musicals de teatre i concerts.

La jove compositora Anna Abad ha estat distingida amb l’Accèssit al Premi Joventut per la sardana A temps!. El jurat estava format pels músics Joan Gibert, Jordi Figaró, Joan Francesc Vidal, Xavi Molina i Jordi Molina.

Llobregat Grooves és la sardana amb la qual Marc Timón ha aconseguit, per segon any consecutiu, el Premi de la Crítica. Timón, natural de Castelló d’Empúries, és director d’orquestra i intèrpret de piano i tible. Amb més d’una cinquantena de premis nacionals i internacionals, Marc Timón és considerat un dels compositors catalans més destacats en actiu del panorama musical català.

L’accèssit al Premi de la Crítica ha estat per a Joan Druguet i la sardana Un mar de verdor.

En el transcurs de l’acte es va anunciar la celebració del pròxim Concert de la Sardana de l’Any al Teatre Casal de l’Espluga de Francolí el dissabte 15 de maig del 2021.

Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista de Catalunya, en el seu parlament, va encoratjar les entitats a continuar treballant i programant activitat sardanista arreu de Catalunya i insta les institucions a donar-li suport. Tresserras també ha destacat que totes les activitats culturals s’han dut a terme sota la normativa dictada per les autoritats sanitàries i ha remarcat el fet que la Cultura és segura.

Àngels Ponsa, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va voler destacar l’esforç del món sardanista per adaptar-se a nous formats i va manifestar el suport per part del Govern al món sardanista.

La Sardana de l’Any és un concurs organitzat per la Confederació Sardanista de Catalunya en què participen les sardanes seleccionades entre les estrenades durant l’any.

Les sardanes s’emeten per una seixantena d’emissores de ràdio, que recullen els vots dels oients. El primer concurs es va celebrar el 1972, i amb l’excepció dels anys 1987 i 2003, que no es va celebrar, arriba a l’edició número 31 aquest 2020.

El món sardanista, per la seva pròpia idiosincràsia, ha rebut una forta estocada arran de la crisi sanitària. Una clatellada que li costarà molt de pair i de vèncer si no posem ganes i voluntat per part de totes i tots. La bretxa digital, aquesta distància entre persones i col·lectius que provoca la diferència entre el món analògic i digital, es fa molt palesa en el nostre àmbit d’actuació. Una situació que ens obliga a cercar nous camins per sortir airosos de la crítica situació actual.

A parer meu, hem d’aferrar-nos al principi pel qual aposten les noves teories econòmiques i que són vàlids per a qualsevol aspecte de la societat: la crisi com oportunitat de canvi.

Els nous canals de comunicació han estat clau per mantenir el contacte entre sardanistes, ens han permès escoltar sardanes i inclús ballar-les en la intimitat de les nostres llars o compartir-les a través de les xarxes socials. Hem gaudit de concerts i espectacles amb enregistraments en directe i hem participat en assemblees i reunions de grup telemàticament.

No hem pogut ballar a les places, no hem gaudit dels concursos de sardanes i tampoc de la companyia d’altres sardanistes als aplecs. Les imatges a través de les xarxes mai substituiran el contacte físic, ni la grata sensació de ballar en rotllana amb altres sardanistes, però sí que poden convertir-se en un excel·lent canal per difondre la nostra dansa i alhora participar en esdeveniments fora de les nostres contrades.

Un clar exemple ha estat la retransmissió del concert final de La Sardana de l’Any. Un concert sense públic físic, però que ha aconseguit aplegar, en el moment d’escriure aquest article, prop de 4.000 visualitzacions a través del canal YouTube i més de 800 vots en directe. Un espectacle del qual hem gaudit molts sardanistes que no ho hauríem pogut fer sense aquesta retransmissió online.

Arriba el moment de sumar el món digital a les nostres activitats tradicionals. És necessari fer un pas endavant amb les programacions i, sobretot, tenir molt present les xarxes socials i els nous canals de comunicació en el moment d’organitzar un esdeveniment.

Si volem que la sardana i la cultura popular continuïn presents a les agendes culturals al llarg dels anys, hem de ser valents i treballar perquè la sardana també formi part de la música que es pot escoltar i gaudir al núvol.