Poca ambició

L’actualitat política municipal està marcada aquests dies pel projecte de pressupostos de l’ajuntament de Lleida per al 2021. Són uns comptes que considerem continuistes i, per tant, poc ambiciosos perquè deixen de banda les polítiques socials, abandonen la cultura, castiguen les entitats veïnals i la societat civil i pressionen fiscalment a l’alça tota la ciutadania. De moment, podem dir que els pressupostos comencen amb mal peu per les disputes entre els socis de govern a causa del tarannà amb què s’han presentat: són conservadors i amb clares connotacions neoliberals, marcats per l’absència de la despesa necessària per revifar l’economia, tal com aconsellen els diferents organismes econòmics internacionals.

Per seguir la coherència quant a les propostes presentades fa uns mesos en les ordenances fiscals, les esmenes que hem entrat ara per al projecte dels pressupostos també giren al voltant de les mesures socials i econòmiques, la transició ecològica i les polítiques d’igualtat. Des del grup municipal socialista hem presentat un total de 22 esmenes amb la finalitat de millorar la proposta actual de l’equip de govern municipal, que sorprenentment han estat rebutjades pel Comú. Entre les propostes, plantegem crear un fons d’ajuts de 2,7 milions d’euros per als sectors de l’hostaleria, el comerç, la cultura i l’emprenedoria juvenil i de la dona, una mesura que considerem necessària atès el fort impacte de les restriccions per als negocis de la nostra ciutat.

Els plantejaments fets pel grup municipal socialista també preveuen una partida per crear el carril bici de Prat de la Riba, obres a la via pública per anar renovant la trama urbana dels nostres carrers i places; la compra d’habitatges per destinar-los a immobles socials, la instal·lació de la nova gespa del camp de futbol de Pardinyes i les reformes del velòdrom i del cementiri de Raimat. A més d’aquestes propostes, a través dels comptes també ens oposem a l’increment de les taxes de les escoles bressol i a la supressió de línies de busos. L’equip de govern municipal no pot fer gala d’aplicar la Zona 30 i retallar el servei, amb les conseqüències a què això pot derivar com la desincentivació de l’ús del transport públic, riscos d’aglomeracions i, en termes d’ocupació, a l’empresa municipal de transports. Seguim sense entendre, i ara encara menys, per quin motiu l’alcalde Miquel Pueyo vol retallar ara en aquesta àrea després de rebutjar, fa poques setmanes, 750.000 euros de l’Estat per pal·liar el dèficit del servei i l’accés a un fons de 5.000 milions per als ajuntaments independentment de si tenien romanents o no.

Per materialitzar aquestes inversions també hem treballat, des de la responsabilitat, en propostes per obtenir més ingressos i fer que les nostres idees siguin realitzables i assumibles. Demanem, per exemple, adaptar la taxa que s’aplica a les empreses de telefonia mòbil per l’ús de l’espai públic i que permetria ingressar 400.000 euros. També demanem que sigui la Generalitat la que assumeixi les despeses de la construcció de l’escola de Pinyana, per a la qual la Paeria ja va cedir-ne els terrenys. Precisament, instem el Govern català a complir els seus compromisos amb la ciutat de Lleida a través del pagament del deute dels 11 milions pel Parc Científic de Gardeny o els 2,7 milions d’euros –de moment només s’han transferit 181.885 euros– que ha de rebre la Paeria per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per les Escoles Bressol. A més, aquests dies hem sabut que la Generalitat té un superàvit de 900 milions d’euros que no està gastant i que podrien representar fins a 16 milions per a la nostra ciutat. En aquest sentit, demanem a l’alcalde de Lleida que aixequi la veu davant dels seus socis i que reivindiqui el que li pertoca a la nostra ciutat.

És precisament ara el moment d’invertir i, en cap cas, la Paeria pot actuar com una entitat financera de la Generalitat. La ciutadania reclama respostes a l’atzucac actual, solucions i mesures valentes per sortir-ne tots plegats. Són uns comptes que tampoc preveuen inversions per a la preservació i la projecció nostre patrimoni. Nosaltres actuarem sempre des de la responsabilitat i la mà estesa, però hem de veure quina voluntat de consens té l’equip de govern municipal. Vull concloure l’article fent una especial referència a Ernest Lluch, a qui homenatgem aquest cap de setmana, vint anys després del seu assassinat. El teu record i el teu llegat segueixen entre nosaltres.