La Laura!

Des de fa una setmana no solament hi ha una nova candidata en la cursa a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, sinó que el nostre país compta, amb tota seguretat, amb una futura presidenta que ens tornarà la il·lusió i recuperarà l’esperit que va unir més de dos milions de catalans i catalanes el dia u d’octubre del 2017. La Laura Borràs representa aquella excel·lència que hom desitja que tingui el líder de qualsevol comunitat. Una excel·lència molts cops criticada per aquells que, des de la mediocritat, no són capaços d’assolir-la.

En aquestes primàries, Junts per Catalunya tenia el repte de demostrar que no es tracta d’un partit polític més i prou. Calia posar en pràctica una nova manera de fer i de ser. I s’ha reeixit. Sense cap mena de dubte, el procés de primàries, net, públic i transparent, ha enfortit el nostre partit. Qui proposa radicalitat democràtica pel seu país ha de predicar amb l’exemple i exercir també la democràcia de portes endins. El Jordi, el Damià i la Laura han fet una campanya brillant, responsable, plena de propostes i amb una dosi elevadíssima d’estima a Catalunya. Posar en mans de la gent l’elecció dels lideratges suposa assolir una majoria d’edat democràtica i inocular dins l’organització un esperit crític tan i tan necessari en els temps que corren.

El document fundacional de Junts parla d’un partit de construcció però també de confrontació i lluita. I així és la Laura Borràs. Persona de construcció per garantir una bona acció de govern i de lluita per defensar sense embuts els drets i llibertats de Catalunya com a poble.

“Res no tornarà a ser com abans”, aquesta és la frase del poeta britànic W. H. Auden que la Laura té fixada al seu perfil de Twitter. La hi té des del 27 d’octubre del 2017. No hi puc estar més d’acord. Catalunya ha oblidat moltes dates claus de la seva història per un pragmatisme malentès d’alguns dels seus dirigents. Nosaltres som els responsables que els fets que van succeir l’octubre d’ara fa tres anys no caiguin en l’oblit perquè aquells dies marquin un abans i un després al nostre país. Perquè mai res no torni a ser com abans. De cap manera, com advoquen alguns, s’ha de deixar enrere aquella jornada històrica. No hi ha dols a superar. Aquella va ser una jornada triomfant en què el poble de Catalunya va guanyar. Va ser un dia històric perquè vam vèncer un estat que, tot i la repressió, no se’n va sortir d’evitar que els catalans acudíssim en massa a autodeterminar-nos.

Els pobles que se’n surten ho fan sobre les bases d’una història compartida que els enorgulleix. No oblidar el passat permet construir el futur. I aquest futur ha de ser la nostra prioritat i el far que ens ha de guiar. No són moments fàcils i caldrà treballar molt, molta energia i determinació per aixecar Catalunya i fer-la sortir d’aquest sot provocat per la maleïda pandèmia. Lleida hi serà, com sempre hi ha sigut. Al costat de la Laura i de totes aquelles persones que formaran part de les candidatures i que escollirem entre tots els afiliats de Junts per Catalunya.

Pel que fa a la demarcació de Lleida, la qualitat humana i professional de totes les persones que optaran a treballar per Catalunya des de Junts està fora de tot dubte. La prova més fefaent és la d’en Ramon Tremosa, professor universitari amb una brillant trajectòria docent, investigadora i també de servei públic tant des del Parlament Europeu com a dia d’avui des de la Conselleria d’Empresa i Coneixement. En Ramon, referent en àmbits tan importants per a les nostres terres com els fons europeus agraris, la industrialització o la logística, ha mostrat la voluntat de treballar per les comarques on té els seus orígens i aquest pas ens enorgulleix.

Deia Miquel Martí i Pol que “ve de Ponent com sempre aquest mal vent...” I és cert que, malauradament, en ser terra de frontera amb Espanya, hem esdevingut massa cops porta d’entrada de desgràcies per al nostre país. El succeït els anys 1707 i 1939 n’és un clar exemple. Això ara canviarà. Els ben asseguro que el que vindrà ara de Ponent és la il·lusió, l’esperança i el coratge que aconseguirà la independència del nostre país i que deixarà a les generacions venidores la Catalunya que molts fa anys que somiem.