La indústria, motor per superar la crisi

Diguem-ho d’entrada: la indústria ha de ser el sector sobre el qual ha de pivotar la recuperació econòmica de Catalunya. Així ho va entendre l’exconsellera Àngels Chacón, en impulsar els Pactes Nacionals per a la Indústria i per a la Societat del Coneixement, i aquest és el camí assenyalat per Ramon Tremosa, que ha indicat que seguirà la que sembla l’única línia possible en aquests moments: ara, més indústria.

El repte consisteix a activar polítiques i accions que ajudin a superar la crisi, que es despleguin amb celeritat i amb l’ambició de transformar en positiu el sistema productiu. És el moment d’accelerar esforços i inversions en sectors que ja tenim identificats com són el canvi climàtic, els impactes de la digitalització i la millor distribució del valor generat per l’economia.

Però per desplegar les propostes calen recursos, cal inversió, no només bones paraules. La política industrial necessita uns recursos que fins ara no hem tingut i que no podem esperar que arribin només de l’administració del sector públic.

La indústria catalana ha tingut un cert èxit fins ara al combinar innovació i internacionalització, cosa que ha donat pas a una indústria diversificada i amb un bon nivell d’exportació. Ara ha d’afrontar la transformació digital i la incorporació de la sostenibilitat. Amb aquests quatre vectors –innovació, internacionalització, digitalització i sostenibilitat– mantindrem una indústria competitiva en un món global.

La indústria ha de ser el motor de la recuperació econòmica del país per la seva capacitat de crear valor afegit de qualitat i majors i més estables nivells d’ocupació i repartiment de riquesa. És el que hem vist durant els darrers dos segles en la majoria dels països avançats, i no solament pel seu paper com a element vertebrador de l’economia, sinó per ser un dels principals factors en la configuració de la seva organització social.

Apostar per la indústria té un doble vessant del curt i mitjà termini. Curt perquè necessitem reforçar el teixit industrial actual i orientar-lo adequadament cap a la digitalització i la sostenibilitat, i a mitjà perquè tenim el talent i la iniciativa necessaris per poder ressituar-la al bell mig del creixement durant els propers anys.

A Catalunya existeix un ecosistema amb una capacitat productiva, receptiva a la innovació permanent. Vam fer la Revolució Industrial sense disposar de matèries primeres, amb passió per la innovació i l’eficiència i el treball en equip, posats al servei del progrés de la societat. Ara toca fer-ho de nou.

L’arribada dels fons europeus representa una oportunitat única per actuar amb una visió estructural allà on ja teníem diagnosticada la necessitat de transformar la societat: amb la col·laboració publicoprivada i des d’una economia i una indústria més sostenibles, eficients i competitives com a palanques d’equitat i benestar.

Aquesta oportunitat s’ha de concretar en projectes que ajudin a la transició dels sectors que han de transformar-se necessàriament –com l’automoció– tot aprofitant el talent i la bona pràctica aconseguida fins ara, però també apostant per nous projectes vinculats amb la nova indústria. Tant de bo aquests fons europeus arribin també a projectes que es desenvolupin a les Terres de Lleida i que aquest cop les nostres terres no es quedin endarrere com ha passat tradicionalment. Perquè no és el moment de repensar-ho tot, és el moment de prioritzar i d’actuar.