Vacunem-nos per tornar-nos a abraçar

Ja ha passat un any des que es van detectar els primers casos d’una pneumònia causada per un nou virus, el SARS-COV-2, que dona lloc a la malaltia Covid-19, i que fins a dia d’avui ja ha provocat més de 76 milions de casos i, malauradament, més de 1,6 milions de morts.

Les esperances que ens immunitzéssim de forma natural s’han esvaït a poc a poc a mesura que hem conegut la realitat i les seves conseqüències.

Les mesures d’higiene de mans, mascareta i distància social són fonamentals per evitar no solament que ens contagiem, sinó, especialment, per a no ser transmissors. Aquestes mesures, però, no són suficients. És necessari que tinguem eines per detenir la propagació del virus, creant una barrera a la malaltia i aconseguir, així, frenar-la. Això solament es pot aconseguir si un percentatge elevat de la població passa la malaltia, que bé pot ser a un preu que pot arribar a ser molt alt, o bé amb la millor eina preventiva: la vacuna.

Sabem que, cada any, les vacunes eviten més de tres milions de morts a tot el món. Que han aconseguit erradicar la verola, controlar la poliomielitis i disminuir la incidència de moltes malalties que donen lloc a greus seqüeles i fins i tot a la mort. Llavors, ¿pot haver-hi algú que dubti sobre aquesta eina que ja ha demostrat en el passat, i continua fent-ho en el present, els seus beneficis? ¿No estem tots convençuts que hem d’aturar la Covid-19 i que, ara per ara, l’únic mitjà per fer-ho és la vacuna?

Estem davant una crisi, no solament sanitària, sinó també econòmica i social. Per aquest motiu, des del primer moment, s’ha concentrat gran part de la investigació en la cerca d’una vacuna per aturar aquesta pandèmia. S’hi han afegit molts esforços per part dels científics, de les administracions públiques, de la indústria, de les agències reguladores dels medicaments... per aconseguir aquesta vacuna i que sigui eficaç i segura.

Els passos han estat els mateixos que en qualsevol altre procés. Tanmateix, atesa la situació d’emergència, s’ha treballat amb investigacions ja iniciades per a altres vacunes, que s’han solapat i s’han anat analitzant a mesura que s’anaven generant resultats. La suma de tots aquests factors ha fet que puguem disposar de vacunes en un termini inferior a un any, aprovades per les agències reguladores, i que avui ja s’han administrat a milers d’individus.

Per què ens hem de vacunar? Senzillament perquè correm un risc molt elevat de patir la malaltia. Podem pensar que un percentatge alt en desenvoluparem un quadre lleu o asimptomàtic, però podem transmetre la malaltia a familiars, amics i companys, que sí que poden patir un quadre més greu i fins i tot arribar a la mort. Hem vist que la presència d’alguns factors, com ara l’edat o algunes patologies prèvies, s’associa amb la gravetat de la malaltia, però no sempre és així. De la mateixa manera, també desconeixem per què hi ha persones que posteriorment presenten seqüeles físiques, neurològiques o psicològiques, i d’altres no.

Per tant, vacunar-nos no és només un acte individual, per protegir-nos a nosaltres, sinó que és un acte solidari amb la família, amics, companys i amb la comunitat. Ens hem de vacunar per no contagiar-nos i evitar contagiar els altres; estem davant una responsabilitat social. Per aturar la malaltia, hem d’aconseguir estar immunitzats al voltant del 70% de la població.

Vacuna’t per protegir-te, per protegir la teva família i amics, per protegir els que no es puguin vacunar, per sortir de l’aïllament social, per abraçar-

nos, per relacionar-nos, per fer la vida d’abans... Vacuna’t per protegir-nos tots!