La suma dels barris

Lleida és la suma de les realitats de cadascun dels nostres barris, que han de ser, conjuntament amb els grans projectes de ciutat, els àmbits d’actuació principals. El camí per a la recuperació de la ciutat, de fet, també passa precisament pels barris, a través dels seus consells, als quals cal empoderar perquè tinguin les eines de participació democràtica suficients per traslladar les inquietuds, propostes i anhels necessaris que posteriorment caldrà escoltar i canalitzar. Des d’aquí vull fer un especial agraïment a la tasca que realitzen les associacions veïnals a l’hora de desenvolupar els valors cívics i socials, i la seva cooperació per fomentar la convivència i reforçar la cohesió social. La ciutadania veu realitzats els seus projectes i les seves necessitats als barris i, per tant, és on cal destinar-hi tots els serveis per incrementar-ne la qualitat de vida en matèria, per exemple, d’habitatge, d’educació, d’equipaments culturals i esportius, de centres cívics i d’espais per a la gent gran.

De moment, però, no veiem que l’equip de govern municipal hi estigui fent una aposta decidida. Ho hem vist en el cas de les llars d’infants, amb una proposta d’incrementar-ne les taxes fins al 151%, que ha hagut d’aturar per la forta oposició social i política; amb el mal estat en què es troben els camps de futbol de Gardeny o Pardinyes, que tampoc sembla que siguin una prioritat per al regidor d’Esports, i amb el projecte per habilitar una biblioteca al xalet dels Camps Elisis –per al qual ja es van obrir converses amb la Generalitat– i que no hi ha intenció de recuperar. Tampoc no estem veient polítiques d’habitatge clares. No sabem com pretén el regidor d’Habitatge i Transició Ecològica fer complir els requeriments als propietaris de pisos buits amb la finalitat d’incrementar el parc d’habitatge per al lloguer, i tampoc tenim notícies de la posada en marxa del programa de rehabilitació i manteniment d’edificis, impulsat el passat mandat socialista, amb la finalitat de millorar-ne l’accessibilitat i la seguretat, amb especial èmfasi al Centre Històric i al barri de la Mariola, per al qual demanem recuperar el projecte que preveu millores urbanístiques i un nou model d’habitatge, treballat en l’últim mandat conjuntament amb la Generalitat i l’Estat. En les últimes setmanes se’ns ha comunicat que posaran barracons per a una entitat veïnal, en una decisió insòlita, quan el barri compta amb centres cívics i altres equipaments comunitaris.

Els més de 200 plantejaments que les i els socialistes vam fer com a proposta de govern anaven encaminats a reforçar la identitat i el caràcter dels nostres barris, amb la finalitat de fer-los més segurs, més amables i més verds. Tanmateix, la deixadesa als barris tampoc es contraresta amb els grans projectes de ciutat. No sabem el model urbanístic del govern tripartit, i el mateix passa amb el Pla de l’Estació, que permetrien impulsar nous espais residencials, comercials i lúdics, així com nous parcs urbans. El regidor d’Urbanisme hi ha posat el punt mort i, mentre ens trobem pràcticament a l’equador del mandat, seguim sense veure quines són les apostes de l’equip de govern municipal per consumar els grans projectes que fan falta, mentre paral·lelament també veiem com es queda passiu a l’hora de reivindicar les inversions necessàries davant de la Generalitat en matèria d’infraestructures i de comunicacions. En són exemples un Pla de Rodalies competitiu i l’Institut de Cappont, per al qual ja es van cedir els terrenys perquè es pugui construir. Els espais verds també han de ser un puntal de la Lleida saludable que volem, però l’equip de govern municipal continua sense avançar amb la finalització dels miradors del Secà, impulsats en l’últim mandat socialista. També considerem cabdal crear nous accessos al mateix Secà, Balàfia i Llívia, des de les carreteres de Vielha i de Corbins, per facilitar la mobilitat i pacificar els espais on es concentra una important densitat de vehicles, com passa al Clot, per al qual també vam proposar la creació d’un espai cívic.

Lleida necessita mirar cap als barris, que permeten entendre la nostra ciutat com un tot. Per això, cal fer partícip la ciutadania i tots els col·lectius perquè estiguin connectats amb el seu indret i amb una ciutat dinàmica, que ofereixi oportunitats i que sàpiga atreure i retenir el talent de què disposa. En una situació com l’actual fan falta projectes engrescadors que enalteixin la identitat de la ciutat però, de moment, seguim sense veure’ls.