Lleida, Pirineu i Aran necessiten un canvi! Fem fora el mal govern!

Catalunya necessita un canvi de govern, urgentment! Després de 10 anys de retrocessos i fracassos sonats en tots els àmbits imaginables, s’imposa el pensament que cal obrir una nova etapa. Una nova etapa per posar punt final a un govern esgotat, dividit i incompetent. Necessitem un nou executiu que treballi pel retrobament, l’eficàcia i la responsabilitat.

Fins i tot algunes candidatures independentistes reconeixen l’estrepitós fracàs i l’engany dels darrers anys i demanen eleccions, amb un clar objectiu de canvi al capdavant del Govern. Tot i que gran part del mal ja està fet i els costos els patirem durant anys, cal mirar al futur i posar-nos a treballar per gestionar més i millor i per tornar a cohesionar la societat catalana. Amb dades a la mà i un reguitzell d’oportunitats perdudes, és un fet que aquest ha estat el pitjor govern dels darrers 40 anys. I si analitzem el que hem viscut al nostre territori, encara és per desesperar-se més. Al desgavell del dia a dia se suma la retòrica patriòtica per amagar incompliments i retrocessos. Som molts els que rebem com un insult a la intel·ligència sentir algunes promeses electorals dels partits que han governat fins ara. Abans de tornar a prometre, podrien començar per demanar, humilment, perdó. Lleida, amb un 82% de retallada de la inversió pública, és el territori més castigat de tot Catalunya. A més, es prenen decisions importants sense escoltar ni conèixer la nostra realitat i les problemàtiques que tenim. Hem perdut serveis públics bàsics: sanitaris, educatius o socials, entre d’altres. Vull recordar, també, el tracte discriminatori i centralista que va suposar el confinament del Segrià a l’estiu. De fet, no s’ha tornat a actuar igual en cap altre territori de Catalunya amb dades sanitàries similars.

Tanmateix, crec que unes altres de les assignatures pendents de Junts i Esquerra han estat el desenvolupament rural i la lluita contra la despoblació de moltes zones de Catalunya. Cap mena de projecte, ni els recursos necessaris per garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió territorial. Portem anys denunciant una fractura creixent entre les grans ciutats i la resta del país. Avancem de manera alarmant cap a territoris de dues velocitats, de primera i de segona... Ens hauríem de preocupar al veure que hi ha municipis amb una renda per càpita de més de 50.000 € mentre que en d’altres és de només 15.000 €. Territoris cada vegada més rics, en detriment de territoris extensos de Catalunya que cada vegada són més pobres. Unes diferències que no paren de créixer i accelerar-se... I això, mentre el Govern es dedica a beure cervesa fuck Spain o a regalar urnes de l’1-O als nens i nenes sense joguines per Reis. En un país normal, n’hi hauria ben prou per dimitir, no els sembla, conselleres Jordà i Budó?

Un pobre balanç de govern que ha comportat unes conseqüències nefastes per a les nostres famílies i empreses. I no són paraules, sinó dades: a data d’avui, Catalunya té un 28% de pobresa infantil (és la comunitat amb el percentatge més alt de tot l’Estat) i és la tercera comunitat on més s’ha disparat l’atur aquest any passat, només darrere de les Balears i les Canàries. En el nostre cas, lamentablement, no podem atribuir l’augment de manera indiscutible a la caiguda del turisme. La inestabilitat allunya les inversions i hem deixat escapar, entre d’altres, oportunitats com l’Agència Europea del Medicament.

És sabut que ens trobem en un context difícil, per la crisi de la Covid i per com hi vam entrar. És vital per a Catalunya gestionar bé el present i posar les bases per als propers anys. Així no podem seguir ni un dia més...

Per aquests i altres motius, som moltes les persones que hem vist en l’elecció del company Salvador Illa una esperança real de canvi. El 14-F Catalunya es juga seguir amb més del mateix o fer realitat el canvi, de la mà del PSC. El vot útil pel canvi és per fer Illa president. Perquè el Salvador treballarà perquè Catalunya torni a ser rica i pròspera i de totes i tots. I ho farà des de la humilitat, el treball i el respecte.

Ara és l’hora de tornar a la Catalunya que genera progrés i il·lusió i deixar de perdre oportunitats amb discursos populistes i identitaris que tenen com a únic objectiu mantenir el poder. Ara, més que mai, necessitem diàleg, tolerància, rigor i exemplaritat per deixar de generar problemes i caminar cap a vies d’entesa. Des del PSC ho tenim tot a punt per fer-ho possible!