Una Paeria a la desesperada

Aquesta setmana hem assistit a una crònica anunciada sobre la difícil convivència que hi ha dins de l’equip de govern tripartit de la Paeria i que s’havia anat escenificant a base de preludis. El detonant d’ara ha sigut l’informe de la Regidoria de Participació i Lluita contra la Corrupció, demanat a instàncies del PSC, per mirar d’esclarir els dubtes ètics sobre el procediment de contractació continuada d’una empresa del sector dels serveis públics per més de 20 operacions sense concurs i per un valor total de 120.000 euros. En tant que principal partit de l’oposició, considerem que hem fet la tasca que ens pertoca a l’hora de fiscalitzar i controlar l’acció de l’equip de govern municipal, en concret de la Regidoria d’Urbanisme, a la qual hem demanat explicacions i que assumeixi responsabilitats sobre les adjudicacions per a obres de manteniment realitzades als barris del Secà, la Bordeta i Ciutat Jardí, que tenen com a regidors representants de JuntsxCat.

Mentre ens reservem el dret d’adreçar-nos a altres instàncies jurisdiccionals, hem assistit a un altre episodi que també ens preocupa i que ha posat de manifest la falta d’un discurs i d’un projecte de l’equip de govern municipal per a la nostra ciutat. És insòlit i molt greu que ERC utilitzi com a atenuant d’aquesta situació i sense fonament el PSC, amb qui precisament va assolir pactes de ciutat conjuntament amb ICV, per desviar l’atenció d’un cas de presumptes irregularitats. Què faran ara els defensors de la governabilitat republicana amb el regidor d’Urbanisme? Aquest gest que hem vist el podem interpretar com l’intent a la desesperada d’un govern municipal que intenta dissimular la manca d’harmonia i de propostes, ja que recordem que els principals projectes que s’estan desenvolupant en l’actual mandat es van engegar el passat mandat socialista, com ara l’Inno4agro, que es basa en la transformació tecnològica i econòmica del sector agroalimentari, la implementació de càmeres de videovigilància a l’Horta, l’impuls de les Zones 30 a la ciutat i del Museu Morera.

Mentrestant, tal com hem posat de manifest en anteriors ocasions, hem vist com la Paeria deixa escapar oportunitats per a la recuperació i la promoció de la nostra ciutat, com ha succeït amb els trens Ouigo, de la companyia d’alta velocitat de baix cost de l’empresa nacional de ferrocarrils francesos, que passaran de llarg. L’equip de govern municipal també s’ha desentès dels ajuts que atorga la Generalitat per a projectes per a la ciutat i que s’emmarquen dins del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC), ha desistit de l’Oficina de GlobaLleida per atraure inversions, segueix sense redactar un pla de mobilitat i sense reclamar un Pla de Rodalies adaptat a les necessitats de Lleida. Per a més inri, ha decidit abaixar el cap per seguir els dictats de la Generalitat, com ja va passar amb el segon confinament del mes de juliol, i assumir el rol d’entitat financera a través de la partida als pressupostos de la Paeria d’1,2 milions d’euros per a l’escola de Pinyana, els 435.000 euros per l’aeroport de Lleida-Alguaire i el deute d’11 milions d’euros pel Parc Científic i Tecnològic de Gardeny, a més del deute tributari pendent de tres milions i les obligacions per resoldre amb la Universitat de Lleida.

Els crits d’alerta dins de l’equip de govern municipal ja fa mesos que es produeixen. Ja ho vam començar a notar, per exemple, quan JuntsxCat es va desmarcar dels seus socis en la signatura del pacte de l’Aigua, quan el Comú va jugar a fet i amagar en les negociacions pels pressupostos o quan el regidor d’Urbanisme va presentar a correcuita i sense visió global de ciutat el nou projecte d’estació d’autobusos a l’edifici dels Docs, deixant de banda el projecte pactat en els passats mandats amb l’Estat i la Generalitat, del mateix color polític que l’actual equip de govern municipal, i que preveia la seva instauració sota el pont de Príncep de Viana. Aquest moviment, que ens sembla que va venir més aviat motivat pel calendari electoral, ens va deixar sorpresos també pel posicionament passiu d’ERC, que no va sortir al pas per defensar, per exemple, un ús cultural per a l’edifici catalogat, i del Comú, atès que no es van garantir els processos de participació ciutadana dels quals en fa bandera. Les presses són males conselleres i el mateix equip de govern municipal va haver de retirar-ne la votació del ple municipal, a petició del PSC, en trepitjar els drets de l’oposició i en no complir amb el rigor jurídic en la presa de decisions.

La setmana passada vaig fer referència a la nostra voluntat perquè Lleida sigui una ciutat de primera i la gran capital de l’interior de Catalunya. Ara més que mai, la ciutadania necessita escoltar propostes d’un govern amb un full de ruta que sembla que no té i que més aviat reprodueix els mateixos recels i marcatges que els seus homòlegs del govern de la Generalitat.