Fem-ho possible

“Hem vingut a fer el que sempre ens havien dit que era impossible.” Aquestes van ser les paraules del Paer en Cap, Miquel Pueyo, durant la campanya de les eleccions municipals el passat 26 de maig de 2019. I ho vam fer. Vam fer allò que semblava impossible, propulsar un canvi de governar a la ciutat de Lleida. Un govern de mirada oberta, de consensos amplis i amb l’objectiu de fer de Lleida una ciutat connectada, justa, compromesa, saludable, segura, valenta, emprenedora i propera.

Som aquí per fer les coses diferents. Per governar per a tothom. Per prendre decisions complexes i difícils en situacions excepcionals. Per posar la vida (les vides) al centre i per estar al costat dels que aquestes decisions excepcionals els està colpint de manera més dura. Per treballar incansablement, perquè d’aquesta triple crisi (sanitària, econòmica i social) ningú quedi enrere. I, tal com ho estem fent des de la Paeria, ara és moment d’afrontar el repte de portar la veu de la nostra ciutat i del conjunt del territori a la màxima institució del país.

L’alcalde Pueyo m’ha encoratjat des del primer dia a fer possible el govern del canvi honest a la ciutat de Lleida; faig meva la seua frase “sense acció no hi ha transformació” i és aquesta transformació la clau de l’avanç col·lectiu. Ara és l’hora que aquesta Lleida Republicana se sumi a la governança del país, per a un futur més pròsper i per a una ciutadania empoderada, crítica i lliure.

Catalunya necessita un govern republicà amb vocació de treball. Catalunya necessita un govern de futur, amb un full de ruta clar, un govern que estigui al costat de la gent. Necessitem ciutats republicanes i una Catalunya republicana. La suma de governs i de treball per la governança republicana és l’oportunitat de les esquerres de vertebrar un projecte que resolgui –d’allò local a allò global– les tres grans amenaces o crisis del nostre segle: la crisi ecològica, la sanitària i la social o de convivència.

Aquests dies, hem vist com el braç judicial de l’Estat vol interferir una vegada més en la sobirania del poble de Catalunya; amb les mesures judicials davant d’un acord amplíssim de partits polítics que aconsellaven moure la data per motius sanitaris i també per la inhabilitació de l’amic i conseller Bernat Solé, posant en escac l’encarregat de dissenyar tot l’operatiu electoral que ens ha de garantir votar el 14-F. Condemnen el que fou alcalde d’Agramunt per haver estat al costat de la ciutadania l’1 d’octubre. Per haver estat al costat dels seus veïns i de la democràcia.

Els consensos, els debats, els acords són necessaris per avançar. Tanmateix, és intolerable exercir la repressió per eliminar rivals polítics i judicialitzar la democràcia. L’única sortida passa per l’amnistia i l’autodeterminació. Com a representant de la ciutat de Lleida i del llegat del socialisme republicà, seré el mirall de la societat que aspirem representar –com sempre ens recorda l’admirat i estimat Oriol Junqueras– i el micròfon que doni veu a les necessitats de la gent. Perquè entenem la política des de baix, des del compromís amb les persones, des dels fets i no des de les promeses.

El canvi es construeix des de la base i és un punt de partida per a una societat amb veu pròpia, feminista, catalanista i compromesa; una societat més justa, amb igualtat d’oportunitats i unes institucions més fortes. A Lleida ho vam fer, vam fer possible allò impossible, com deia l’alcalde Pueyo. I ara ho farem a la Generalitat de Catalunya. Per Lleida sempre

.