Pagesia i Covid-19

Qui ens havia de dir que ens canviaria tant la vida des del març del 2020 arran de la pandèmia d’un virus desconegut.

Prendre mesures ha estat extremament complicat per als governants.

Cal dir, però, que tot i la complexitat, la gestió és altament millorable, sobretot quan, a part de gestionar la pandèmia, al mig s’interposen interessos polítics...

Enguany pagesos i ramaders han patit molt com a sector essencial per produir aliments.

Hem hagut de treballar més que mai per tirar endavant les nostres explotacions, ja que no ens podem aturar.

A diferència d’altres sectors, els ramaders no poden deixar de donar menjar i cuidar els seus animals, i els pagesos no podem deixar de regar, alimentar i cuidar les nostres plantes.

Si un pagès es contagia, ho té molt complicat per no arruïnar-se: no té ningú més per tirar endavant l’explotació, nimés li queda la solidaritat d’altres companys pagesos.

Al Segrià i, concretament, al sector de la fruita, ha estat un estiu molt dur.

Primer la incompetència de les autoritats competents, que van posar el focus en pagesos i temporers fins a criminalitzar-los.

I això que ens hem esforçat al màxim per fer les coses ben fetes, amb totes les precaucions possibles, i hem col·laborat a l’hora de fer testos massius, ja sigui als treballadors del camp o bé als dels magatzems.

I tot això quan totes les platges estaven al 100%! Resulta que el blanc fàcil per a la nostra classe política érem pagesos i temporers! Se’ns ha dit de tot i se’ns ha acusat fins i tot de racisme, quan som els primers a tenir una molt bona convivència amb els treballadors, vingui d’on vinguin.

La pagesia sempre ha estat exemple de convivència i cordialitat.

Malauradament, encara veiem als carrers persones sense llar, i aquest és un problema social que tenim, un greu problema que cal resoldre immediatament, ja que és una qüestió humanitària, però el que és inacceptable és culpar la pagesia d’aquest fet.

I encara més: molts no poden ser treballadors del camp, ja que l’Administració estatal els nega un dret fonamental com és el dret al treball, i sense permís de treball estan abocats a malviure pels carrers.

Estaria bé que les administracions resolguessin aquesta situació i que mai més haguéssim de parlar de persones sense llar i sense drets.

Al Segrià, el Govern va decidir durant els mesos d’estiu fer un confinament perimetral.

Una decisió que no qüestionaré, ja que no soc expert en la matèria, però va quedar clar que l’aplicació d’aquesta mesura no es podia fer pitjor: van tallar totes les sortides de les autovies amb cons per impedir la circulació del transport de mercaderies, sense presència policial per donar pas al transport de pinso, fruita i matèries primeres, i els controls, amb cues, reduïen la mobilitat de la pagesia i els treballadors essencials.

Farà prop d’un any que vivim amb aquesta preocupació i incertesa, i ben aviat ens tocarà afrontar una nova campanya fructícola que cal preparar per no caure en els mateixos errors que l’any passat.

Cal una planificació acurada de la campanya: un pla de vacunació per als professionals i treballadors essencials, una planificació adequada dels testos, per poder detectar possibles brots i aturar-los amb rapidesa, i un pla de comunicació seriós, que expliqui la tasca imprescindible de la pagesia.

I el més important: l’Administració hauria de garantir que cap pagès haurà de plegar perquè ha passat la Covid-19 i que per aquest fet no ha pogut atendre la seva explotació.

Esperem que, després de les eleccions al Parlament, les polítiques del Govern defensin la ciutadania i que no estiguin fetes amb tacticismes polítics.