Tolerància zero al foment del joc patològic

El joc patològic o ludopatia és un trastorn que figura entre les addiccions del comportament dins les classificacions mèdiques i psicològiques. Consisteix en la pèrdua del control del comportament que es caracteritza per tenir greus conseqüències per a les persones amb problemes acadèmics, laborals, econòmics, socials o legals associats al joc.

La classe treballadora, que normalment no pot accedir a un treball estable atesa la situació d’enorme atur crònic, n’esdevé la principal víctima i se l’empeny a arriscar les minses rendes guanyades amb treballs precaris. En conseqüència, no és estrany que als barris i localitats on menys renda hi ha sigui on les polítiques neoliberals acarnissin els efectes negatius, també a través de les cases d’apostes.

.

Des de l’any 2011 són legals les apostes en línia a l’Estat. Aquest fet ha obert la porta a la publicitat d’uns jocs i apostes que fins aleshores estava tancada per a la resta de jocs d’atzar. A més, es tracta d’una publicitat especialment agressiva, sovint inserida en esdeveniments i retransmissions esportives –que fins i tot arriben a utilitzar-ne les estrelles– per animar els espectadors i espectadores que apostin, i també en altres espais que haurien d’estar protegits per raó del públic associat. Tot plegat ha portat a un augment alarmant de les patologies vinculades al joc, especialment entre el sector més jove de la ciutadania.

Davant d’això, moltes entitats han donat la veu d’alarma, però no s’ha fet res més que un codi de conducta sobre comunicacions comercials d’activitats del joc que, a més, no es compleix en gran part dels seus termes. Cada cop més col·lectius socials exigeixen posar la lluita contra la ludopatia com una prioritat i reivindiquen la necessitat de regular la publicitat de les cases d’apostes i jocs d’atzar, físics i en línia, de la mateixa manera que ho estan el tabac i l’alcohol.

Alhora, reclamen accions d’informació, prevenció, sensibilització i reparació dels efectes indesitjables derivats dels jocs d’atzar i reordenar la taxa de gestió administrativa del joc per finançar programes de despesa pública que previnguin el consum d’aquests serveis. .

Al nostre territori, a les terres de Lleida, Alt Pirineu i l’Aran, es calculen oberts al públic una dotzena d’establiments dedicats als jocs i apostes, localitzades en la seva majoria a la ciutat de Lleida (també a Vielha i a Balaguer). Tot plegat, constitueix un problema social i de salut col·lectiva que ha de tractar-se per part de les institucions a través de polítiques públiques.

En conseqüència, calen polítiques decidides que avancin cap a la prohibició de la publicitat d’aquests operadors i salons de joc i en frenin l’expansió, a través de la normativa sectorial, les ordenances municipals i les normes urbanístiques, tot reforçant-ne la inspecció, sanció i vigilància. De la mateixa manera, cal promoure mesures de prevenció davant de la ludopatia i reformes fiscals que gravin l’activitat de les cases d’apostes i del joc en línia.

També és convenient una campanya de sensibilització específica que doti d’eines la població per a la prevenció de l’addicció al joc i que ampliï pràctiques exemplificadores, així com realitzar des de l’esfera pública activitats informatives als centres escolars per aprofundir en l’ús que fan els i les joves dels jocs en línia i d’apostes. Cal parar atenció als possibles problemes derivats d’aquesta problemàtica psicosocial i posar en marxa models d’oci i espais de socialització autogestionats directament per la joventut on puguin desenvolupar un oci sa, que potenciï el coneixement, l’esport i les arts.

Igualment, des dels ajuntaments es pot actuar directament a través d’introduir modificacions al seus POUM destinades a limitar la implantació de locals d’apostes als voltants d’espais freqüentats per la infància, l’adolescència i la joventut, com ara els centres educatius, culturals, esportius o juvenils. També esdevé rellevant instar els equips esportius locals, especialment els futbolístics, i els seus tècnics i jugadors, perquè no s’identifiqui l’esport amb les apostes, eliminant la publicitat de les cases de joc, posant en marxa campanyes de conscienciació i rebutjant convenis de col·laboració o patrocini d’entitats esportives que publicitin cases d’apostes.

Tot plegat permetrà afirmar que, davant les activitats que fomenten les ludopaties, des de l’Administració i des dels agents de la societat civil hi ha una veritable tolerància zero.