Inserció

Els malpensats ja ho deien: mentre duri la campanya de les eleccions, imposada i tan calculadament curta, els nostres polítics empresonats gaudiran del tercer grau i es passejaran amunt i avall. Tant si tenen bons resultats els socialistes com si no, fetes les eleccions, a la garjola.

El fiscal (vull dir quasi qualsevol d’ells) s’adreça al Tribunal Suprem i li demana condemnar novament a reclusió els nostres polítics i dirigents socials i, com que ha de donar un motiu en què basar-se per tancar-los altre cop, doncs raona que no estan en condicions ni tenen voluntat d’inserció. Inserció vol dir ficar-se dintre, de la mateixa manera que deserció significa anar-se’n.

El fiscal argumenta que no són aptes per viure normalment en societat. La mateixa consideració que mereixeria un violador, un assassí, un terrorista.

Jo vaig parlar fa unes setmanes amb Oriol Junqueras en un carrer i em va semblar una persona ben normal. Me’l mirava i escoltava i no li vaig descobrir cap signe de desviació de la correcció, normalitat, atenció i bonhomia d’un ciutadà ben equilibrat.

Pel que llegeixo, escolto i sé dels altres presos i preses, han conviscut amb tothom de la manera més normal i inserida, o sigui, ben ficats dins de la societat. No me’ls imagino amb una navalla solsonina a la faixa o encapçalant, encaputxats i amb motxilla, la crema de contenidors.

He parlat de Junqueras i, tot i ser un bon exemple de bondat, encara té algun arravatament entusiasta i pot sobtar sentir-li alçar la veu, però escoltar la suavitat oral d’un Rull o un Turull, o l’engrescadora capacitat de comunicació d’un Jordi Cuixart, similar a la d’un missioner, la modesta i alhora ferma veu de la Forcadell és trobar-se amb persones que estan molt ben inserides en la seva societat, una societat que els valora i estima, els aplaudeix i reconeix com a molt seus..

O és que el fiscal estava pensant en una altra societat? Una societat de persones amansides, reduïdes a la condició ovina? On és aquesta societat? Si existeix, no és la catalana, ni menys encara la independentista. Som molts els convençuts que la host de magistrats, fiscals, el poder judicial en suma té massa constituents antiquats, francament franquistes, situats perillosament en estrats mentals de mitjan segle XX, tot agreujat per la no-renovació, diferida tant de temps, dels cossos judicials i de molts textos jurídics.

Ara diu que revisaran i adiaran el codi penal: escolti, si només hi han de fer petits retocs, no hi perdin el temps; el que cal, i és un clam que se sent, és una neteja, una escombrada gentil però ferma de tants jutges antiquats, de tants d’immobilistes, de tants encarcarats i malvolents magistrats. Si se’ls veu la gira, si se’ls veu l’esvàstica! Com volem que els nostres presos siguin tractats com a ciutadans i ciutadanes amb tots els atributs civils si van ser jutjats amb premeditada condemna, si darrere la carcassa de les lleis s’escuda la cuirassa de la intransigència i el designi de la venjança?.