I ja disposem de les vacunes contra la Covid-19!

La Covid-19 és una malaltia pandèmica greu que compromet clarament alguns objectius planetaris que s’haurien d’assolir el 2030. Es tracta d’objectius encaminats especialment a aconseguir el desenvolupament sostenible, com ara fam zero, salut i benestar, i vida dels ecosistemes terrestres, però també molts d’altres que poden afectar la humanitat en el seu conjunt, com la fi de la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, el treball digne o el creixement econòmic.

La cursa per disposar de vacunes, una eina que va resultar clau a l’hora d’erradicar una malaltia que ha causat tanta morbiditat i mortalitat a la humanitat com és la verola, ha estat una cursa obligada per poder fer front a la pandèmia causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2, sorgit a finals del 2019 a Wuhan, la Xina, i que és responsable d’una pneumònia greu que genera un gran nombre de contagis, hospitalitzacions i morts.

Només dos mesos després que el genoma del virus SARS-CoV-2 s’hagués seqüenciat el gener del 2020, ja va començar el primer assaig clínic sobre la vacuna contra la Covid-19. Els primers resultats dels estudis d’eficàcia es van presentar al novembre i les vacunes van estar autoritzades per l’administració el desembre del 2020.

De forma simultània es van publicar a les principals revistes mèdiques els assaigs clínics de les primeres vacunes basades en la tecnologia de l’ARN missatger. Ha estat un registre en el qual han intervingut moltes persones i que ha demostrat, una vegada més, que la ciència funciona quan milers d’investigadors s’uneixen per poder assolir una fita per a la salut pública global.

Des del mes de gener d’enguany hi ha més de 60 vacunes en desenvolupament clínic i més de 170 en desenvolupament preclínic. Però el que és més important és que algunes vacunes ja s’estan administrant. A més, hi ha un compromís per part dels fabricants perquè milions de dosis es lliurin durant aquest any. També des del setembre del 2020 dos terços dels països es van comprometre amb una associació internacional (COVAX) perquè la vacuna estigui disponible arreu del planeta.

Les mesures no farmacològiques consistents a mantenir la distància, l’ús de mascaretes, la higiene de mans, la ventilació d’espais tancats, la limitació de la mobilitat i l’activitat social han estat l’única eina per controlar la pandèmia. Sens dubte, els elevats costos socials, econòmics i emocionals d’aquestes mesures per a la humanitat han estat un estímul per millorar la col·laboració entre els investigadors, els productors de vacunes i els milers de voluntaris que han participat en els estudis previs a la comercialització d’aquestes.

Cal dir que la seguretat ha estat un dels objectius de les investigacions en tots aquests estudis. En qualsevol vacuna la seguretat és una gran prioritat, ja que s’administra a persones que no tenen la malaltia i que mai podrien emmalaltir amb la injecció. Per tant, qualsevol efecte advers seria un inconvenient que cal evitar. És per això que els nivells de seguretat en el procés d’avaluació, autorització i vigilància són màxims per a qualsevol vacuna. En cap cas, la millora en els temps de producció d’aquestes vacunes ha comportat una reducció de la minuciositat o dels estudis sobre la seguretat.

L’èxit en la rapidesa i eficàcia d’aquests preparats s’ha d’acompanyar d’una estratègia de vacunació adequada, d’acord amb 4 factors: l’epidemiologia de la malaltia, la salut de base de la població a protegir, el nombre de dosis disponibles i les que s’espera que ho estiguin i els beneficis directes i indirectes que s’han d’obtenir a través de la vacunació.

En salut pública és clau aquest últim aspecte, relatiu al benefici directe, és a dir, a la protecció de les persones que reben les dosis requerides segons el tipus de vacuna; i a l’indirecte, que és la protecció de persones que no han estat vacunades, ja sigui per contraindicació o per altres motius, a conseqüència de les persones que sí que ho han estat i que actuen com a barrera per evitar la transmissió. La proporció de persones que han de ser vacunades per conèixer el benefici indirecte de la vacunació (protecció indirecta o protecció de grup) és variable i depèn bàsicament de la transmissibilitat de l’agent infecciós i de l’eficàcia de la vacuna.

S’ha estimat que en el cas del SARS-CoV-2 la cobertura de la vacunació en la població hauria de ser del 60% per aconseguir el benefici indirecte de la immunitat i anar cap a un control de la malaltia..

Es disposa d’evidència sòlida que les vacunes disponibles proporcionen immunitat a la majoria de les persones que la reben i que això ja evitarà casos greus, hospitalitzacions i morts, especialment si les persones que primer necessiten ser vacunades són degudament seleccionades. Per això, la priorització adequada dels diferents grups de població als quals es donaran les vacunes disponibles és essencial per optimitzar el benefici del programa de vacunació.

La priorització establerta per l’estratègia aprovada pel Sistema Nacional de Salut es basa en principis ètics com la igualtat de drets, necessitats, equitat, protecció de les persones amb discapacitat en situació de vulnerabilitat, els millors interessos del nen, la prestació social o la reciprocitat..

Per tant, tots els esforços han d’estar ara destinats a garantir que es posin en marxa els recursos que permetin administrar les vacunes el més ràpid possible, que es respecti l’ordre establert en tot moment i que s’asseguri que la distribució de vacunes no es limita als països més rics. Només així, i amb la implicació de tots, aconseguirem immunitzar el percentatge de població necessari per al control de la pandèmia.