Rates i més

Molts lleidatans i lleidatanes em traslladen que en diferents barris de la ciutat de Lleida i, a ple dia, veuen rates al carrer. Tot i la presència de la gent, no s’amaguen. Qualsevol dia d’aquests haurem de dur una corretja i passejar-les com si fossin animals de companyia. On hem arribat... En plena pandèmia de Covid-19, quan hauria de ser un requisit efectuar una màxima higiene de la ciutat, Lleida està més bruta que mai.

Des de sempre he reclamat la importància de tenir una ciutat neta, d’apostar per una neteja del mobiliari urbà i dels espais públics, però parlo sol. Lluny de fer-se això, la manca de salubritat és més que una evidència. Lleida, amb Covid o sense, cada vegada està més bruta i deixada: plagues de rates, brossa, deixalles amuntegades vora els contenidors o excrements de gossos als carrers són només alguns exemples.

La deixadesa s’ha convertit en un greu problema que afecta tots els barris, però no puc deixar de fer al·lusió al centre històric. Ja he exposat en nombroses ocasions que la rehabilitació d’aquest barri, anunciada per part de diverses instàncies polítiques, és una fal·làcia i tot un engany. Tot està i va a pitjor. Actualment, hi ha solars plens de brutícia i deixalleries, dins dels quals fins i tot algú hi pernocta.

També cal recordar que l’obertura de l’antic Mercat del Pla encara no s’ha produït i poso en relleu l’estat deplorable en què encara es troben alguns dels habitatges d’aquest barri, on no es disposa de les mínimes condicions higièniques i d’habitabilitat. A més a més, cal destacar que la manca de seguretat existent a la mateixa zona fa que esdevingui un “barri prohibit”, on moltes persones prefereixen evitar passejar-se.

Tot plegat, una pena perquè el barri antic ha de ser el punt d’equilibri de tot Lleida. Llàstima que els qui han governat i governen no ho considerin així, perquè les diferències entre els d’abans i els d’ara, en aquest projecte de rehabilitació, són inapreciables.

Des que em vaig presentar com a alcaldable, reclamo millores concretes per a cadascun dels barris de la ciutat de Lleida. Amb la declaració de la pandèmia, Lleida s’ha vist especialment castigada i les meves peticions en cap moment s’han aturat, al contrari. La meva prioritat sempre ha anat adreçada a enfortir el sistema de serveis socials i a seguir amb les recomanacions sanitàries, garantir la seguretat als carrers, alhora que disposar d’ajuts en matèria econòmica per a totes les persones, famílies i sectors afectats.

Com sempre dic, amb els que “s’han omplert la boca de polítiques d’esquerra” –els d’abans i els d’ara– no s’ha traduït en fets reals i queda molt lluny de garantir uns mínims drets socials per a la ciutadania lleidatana. Lleida continua igual o pitjor que abans.

Tinc el ple convenciment que molts de vosaltres, encara que no votants meus, esteu d’acord amb mi, però, alhora, us dic que hem d’evitar que el silenci ens faci còmplices d’una gestió ineficaç per part dels que governen actualment a la Paeria i de la qual tots en sortim perjudicats.

Que les sigles, etiquetes o prejudicis no ens desviïn de l’objectiu: Lleida, Lleida i més Lleida. És hora d’apostar per un canvi, per fer bona política, una gestió per a tots i totes, per a la nostra ciutat. Cal que ens hi impliquem de valent. Per la Lleida que mereixem.