COLABORACIÓN
Ubuntu
UBUNTU (jo soc perquè nosaltres som), aquest és el lema proposat pel Dia Mundial del Treball Social d’aquest any i ens porta a la idea de solidaritat i, per tant, a moltes de les coses que hem viscut en aquests darrers temps.
Aquesta pandèmia no sols ens ha fet adonar de la nostra fragilitat i vulnerabilitat, també de com de generoses i altruistes podem ser les persones. Hem estat creatives, hem practicat l’humor i hem ideat mil maneres per ajudar-nos i per acompanyar-nos.
També per agrair-nos mútuament tant i tant d’esforç i de renúncia davant el dolor. Hem après a mirar-nos amb ulls nous i hem sabut quant depenem les unes de les altres i quant ens necessitem.
Hem sentit que la nostra fragilitat, les nostres diferències, les nostres mancances no les hem de llegir com a defectes, com a trastorns, com a problemes. Som una societat diversa, però no hi ha dubte que la nostra millora com a societat passa per acompanyar-nos en la nostra vulnerabilitat.
.
La nostra professió, el Treball Social, té com a eix prioritari de la seva intervenció potenciar i afavorir la interacció i el vincle entre les persones per exercir la ciutadania de ple dret, l’ajuda mútua i la solidaritat.
Ubuntu, el lema d’aquest any, doncs, ens porta a posar en relleu el focus de la nostra intervenció: les relacions i les interaccions que faciliten i propicien el sentiment de cohesió i de pertinença a la comunitat. Des de fa molt de temps, però, el Treball Social es troba abocat a un sistema social sotmès a un model de desenvolupament econòmic tremendament injust i que ens empeny a una creixent desigualtat i exclusió social. Aquesta pandèmia ha posat en evidència encara més aquesta realitat i ha evidenciat les greus carències i dèficits del sistema.
Al mateix temps ha tensat un sistema de prestacions, en general poc àgil, que genera ineficàcia i cansament i que se centra en la desconfiança. En definitiva, processos llargs, feixucs i complexos. Tot i els avenços tècnics, la burocràcia persisteix i és sinònim d’impotència i de cursa d’obstacles. Així, el Treball Social es troba immers en aquesta estructura que no va a la rel dels problemes, i que necessita amb urgència un replantejament de fons. En el nostre dia a dia, constatem un creixent malestar i esgotament, veient com les situacions precàries s’eternitzen i la lentitud dels processos agreugen problemàtiques inicialment reversibles.
Aquesta pandèmia ens ha d’ajudar a veure que més enllà d’afrontar el que és urgent i inesperat, la prevenció i la planificació ens poden permetre avançar-nos i afrontar els reptes i les dificultats amb més perspectiva i profunditat.
Des de la primera línia, com a professió essencial, continuarem treballant com fins ara i mai renunciarem a l’exigència de cobertura i satisfacció de les necessitats bàsiques. Però necessitem temps per a un Treball Social preventiu, que posi llum en la capacitació, l’autonomia i la dignificació de les persones, i no només en les seves mancances
Necessitem posar en marxa projectes que ajudin a participar en la vida comunitària, a comunicar, interactuar, i viure amb els altres per construir una societat millor. En definitiva es tracta d’enfrontar-nos a la vulnerabilitat des d’una mirada més global i transformadora.
Aquesta hauria de ser una prioritat de tot el sistema de serveis socials. Fent-ho mitjançant la cerca de nous models d’intervenció, apostant per la creació col·laborativa, posant en valor les idees i el talent que pot arribar des de diversos grups i sectors (des dels joves estudiants de Treball Social fins a les professionals de tots els àmbits, passant per les Entitats del Tercer Sector i les Universitats).
Per tot això, cal garantir un sistema de benestar social que ens dignifiqui com a societat. Que pugui respondre eficaçment i àgil als drets necessaris per a una vida digna de tota la població. Això ens permetrà també fer un Treball Social sòlid i durador, el de l’acompanyament i la cura que tracta d’enfortir-nos i donar-nos suport, tot fomentant l’autonomia i l’ajuda mútua.
UBUNTU: jo soc perquè nosaltres som.