Vacunació Covid: solidaritat

Els períodes de crisis i guerres són catalitzadors de grans avenços científics i tecnològics. Per primer cop a la Història, es va iniciar la producció en massa de la penicil·lina durant la II Guerra Mundial. Això va salvar milers de persones de morir per gangrena en bombardejos de les potències de l’Eix.

Posteriorment, gràcies a aquest avenç tecnològic, s’han salvat milions de vides. Salvant les distàncies, la crisi sanitària de la Covid-19 no ha sigut una excepció. Països com ara el Regne Unit es van plantejar arribar a la immunitat de grup mitjançant contagis de SARS-CoV-2 i demanant a la població vulnerable que es quedés a casa. No obstant això, després d’escoltar les prediccions dels científics que parlaven de 500.000 morts i el col·lapse del sistema sanitari, Boris Johnson va canviar d’opinió. Es posava de manifest que l’adquisició de la immunitat de grup per mitjans naturals tenia un cost en vides que era inassumible i que la vacuna era una necessitat urgent.

El període estàndard des de l’inici fins a la comercialització de la vacuna és de 10-15 anys. La urgència ha fet necessari escurçar els temps per salvar vides i els científics han respost aconseguint diverses vacunes segures i eficaces en menys d’un any. No només això, s’ha aconseguit de retruc desenvolupar per primer cop les vacunes d’ARNm, més versàtils, eficients i amb menys efectes secundaris (però més cares, de moment) que les produïdes amb virus atenuats. Ara es presenta el problema de l’aparició de mutacions que potencialment poden ficar en risc l’efectivitat de les vacunes.

Fins fa poc, la pressió selectiva de la vacuna no suposava una amenaça per al virus i, conseqüentment, no hem propiciat la supervivència dels virus resistents. Un dels fenòmens que trobem amb el mal ús dels antibiòtics és la selecció de bacteris resistents.

Això passa quan no hi ha una dosi suficientment alta per posar-hi fi i es dona l’oportunitat d’ocupar més espai a aquelles que han adquirit mutacions per sobreviure a la presència d’antibiòtic. Si no hi ha una vacunació global i solidària de manera ràpida, correm el risc permanent de la introducció de soques del virus resistent a les vacunes actuals.

Un exemple de solidaritat internacionalista, un cop més, és Cuba. El 20 de febrer del 2021 s’anunciava la producció a gran escala de la vacuna cubana Soberana 02 per començar els assajos clínics en fase III.

A més a més, ha anunciat la capacitat de produir 100 milions de dosis per satisfer la demanda interna (11,5 milions d’habitants) i solidaritzar-se amb els països que més ho necessiten i que més els costa accedir al mercat de les vacunes. .

Si no prenem consciència que el problema global solament es resoldrà amb solidaritat internacionalista, deixant de banda interessos privats del mercat de les vacunes, correm el risc de desfer el camí que tant ha costat fer.