La Renda Bàsica Universal individual i incondicional per superar l'emergència social

Mai he estat bo en començar textos de qualsevol índole. Si en algun espai social he hagut de fer una presentació de mi, sempre he dit i diré el mateix, és el que penso: “Soc del món, la meva raça, espècie, és la humana i també la nota discordant o estrident que tota melodia té o necessita.” Ja posats, i havent començat, intentaré plasmar unes reflexions.

La societat en la qual visc em transmet les seves inquietuds i pors, també la desconfiança i il·lusió en els seus somnis. Els grups organitzats i persones sensibilitzades solem atreure’ns i conseqüentment unir-nos –de tant en tant– en objectius molt concrets i, al seu torn, en aspectes d’interès i amplitud delicadament general. La majoria de vegades, tota lluita és centralitzada en la màxima institució.

Tenim l’exemple de Marea Blanca com a espai unificador entre professionals i pacients; també persones que formen part de partits polítics o sindicats. Solem centrar la mirada i forces en les retallades de personal sanitari; dels molts tancaments de plantes senceres dels hospitals públics (i, amb això, l’acomiadament de moltíssims professionals sanitaris); ens esforcem a defensar i denunciar les privatitzacions i externalitzacions dels serveis públics; la vergonya de veure augmentar les llistes d’espera i l’explotació dels i les treballadores sanitàries per falta de recursos, i un llarg etc.

Sí, la nostra lluita és la defensa d’una sanitat pública universal de qualitat i òbviament gratuïta. Però, ¿saben quina és la més gran i pitjor pandèmia actual? .

La pobresa.

Ara que estem entenent i acceptant la realitat deficitària del sistema sanitari (a causa de les privatitzacions i externalitzacions), aplaudim els que la van defensar i seguim defensant-la. Ara les veïnes i veïns comprenen la necessitat de tenir una sanitat pública universal i de qualitat.

Totes som conscients de les megaestructures construïdes amb la finalitat de formar part del sistema sanitari, però a la fi privatitzat o externalitzat. Totes sabem que els hospitals existeixen i són reals, però totes obviem l’arrel del problema. Si no resolem i solucionem la desigualtat (la misèria i la pobresa) establerta per aquells que pensen –per exemple– que la gent gran són una nosa i una despesa inútil, estarem destinats a la pèrdua dels nostres éssers estimats més vulnerables.

Des de la meua humil opinió i reflexió, el mecanisme i solució al problema central es diu Renda Bàsica Universal, incondicional i individual. És més, penso i considero que serà la lluita que unificarà el poble, i ara mateix ha de ser l’eina unificadora de les lluites ja organitzades.

Com a activista, en aquest cas, dels moviments i col·lectius en defensa de la sanitat, reconec que solem centrar les forces en punts concrets i ens bolquem al màxim en això però, al seu torn, obviem aspectes rellevants i importants que també influeixen en la lluita.

Marea Blanca, la PAH, Mariola en Moviment, Marea Bàsica i tants altres tenim la responsabilitat de fer pinya, unificar espais i intercanviar experiències. És possible pensar de mil maneres, però les ments han d’estar constantment obertes i receptives. La proximitat comunitària i la sensibilització popular diària està transformant el poble. Sí. És el símptoma a la reciprocitat i empatia. La Renda Bàsica Universal incondicional i individual és una eina creadora d’enllaços i vincles comunitaris.

És inqüestionable l’emergència donada per la situació que estem afrontant totes amb el coronavirus.

Ningú pot posar en dubte que la pandèmia actual encara no ha acabat. Cal englobar la pobresa des d’una perspectiva de salut social i la immediatesa per a la seva solució passa per la Renda Bàsica Universal individual i incondicional. Sent conscients de la realitat actual

,

és imprescindible dirigir-se i caminar per aquest camí.