El Museu de Lleida, i ara què?

Parlar del Museu de Lleida ens porta a parlar d’uns lamentables fets del passat recent que es projecten ineludiblement sobre el present i el futur. Però també independentment de l’espoli, hem de pensar en tot allò que es pot i s’ha de fer per la millora i ampliació del discurs museístic del Museu de Lleida. Sobretot d’això ens va parlar l’altre dia la consellera i els membres del seu Departament.

Comencem, doncs, per la primera part, que no és altra que la recuperació de les obres que ens han pres. Se’ns va manifestar que parlar del futur del Museu no significa deixar de treballar sobre el que ha passat; en aquest sentit, continuaran les accions legals i els recursos sobre les properes sentències, que previsiblement seran negatives per a nosaltres. La primera serà emesa per l’Audiència Provincial d’Osca, camp contrari i amb l’àrbitre a favor seu. Vindran després altres recursos, i el més important de tot plegat és que es compleixi la repetida manifestació de Consorci, Bisbat de Lleida i Generalitat de continuar fins al Suprem i posteriorment a Europa, si cal.

Al Cercle pensem que consolidar i blindar la intencionalitat d’arribar al Tribunal Europeu passa necessàriament pel pronunciament del Parlament de Catalunya, de manera que tan aviat com sigui possible ens agradaria sentir aquesta manifestació solemne per assegurar-nos que, per damunt de les bones intencions de l’actual consellera, hi haurà la determinació del Parlament a través del govern de torn per arribar als tribunals europeus tant pel que fa al cas de Sixena com pel més recent de les 111 obres. Aquest tema és molt important per tal que s’entengui que l’espoli sobre les peces del Museu de Lleida és un espoli sobre el patrimoni català i que conseqüentment li correspon al Parlament manifestar la seva defensa.

Mentrestant, les explícites intencions dels nostres veïns de l’Aragó són reclamar nombroses obres encara al Museu de Lleida, també l’arxiu capitular de Roda d’Isàvena, el portal de l’església de Sant Martí, etc. Ens avisen, estan confiats de poder repetir la jugada que tan bé els ha sortit; nosaltres no podem repetir lamentacions a posteriori, cal preveure-ho i treballar per modificar la legislació actual en el sentit d’endurir els requisits per evitar que les execucions provisionals, en matèria d’art i entre museus, es practiqui amb la facilitat en què es fa fins ara.

Cal, doncs, que s’iniciïn els tràmits legislatius en l’àmbit del Parlament espanyol; ens consta que hi pot haver complicitats per evitar que es repeteixi en altres llocs el que ens ha passat aquí, el disbarat que qualsevol jutge local, de qualsevol jutjat de qualsevol petita localitat, pugui desbaratar museus amb una sentència que encara és en procés de recurs. Si no fem això, calculem que abans de dos anys podem tenir la tercera humiliació.

Els polítics hauran de treballar en aquesta línia..

El passat 25 de març el Consorci liderat per la conselleria de Cultura ens va presentar un esbós del Pla d’Impuls del Museu de Lleida, que sonava força bé. Per no allargar-nos i considerant que tindrem temps de comentar-ho quan es presenti l’esmentat Pla durant aquest any, només volem comentar un aspecte general i dos de concrets.

Hi ha la lloable voluntat de reforçar el discurs del Museu de Lleida per explicar la història de la ciutat de Lleida, també, com va influir i va ser influïda per un territori ampli que irradia la frontera administrativa del Principat, la Franja. Celebrem la incorporació d’un dipòsit de set peces de primer nivell cedides pel MNAC, obres corresponents al romànic i al gòtic originàries del territori, quasi totes de la Franja.

Tindrem ocasió de contemplar-les en la seva totalitat quan acabi l’actual remodelació del gòtic. .

Un altre aspecte molt rellevant és l’anunci que es comença a treballar en una ampliació del discurs i de la col·lecció vinculada a les peces procedents d’excavacions a la ciutat i que es conserven a l’Arxiu Arqueològic Municipal de Lleida. Ignorem el format de col·laboració que establiran, en tot cas celebrarem que ho facin el més aviat possible.

Suposem que la col·laboració no minvarà l’activitat dels arqueòlegs municipals que al llarg dels darrers decennis tan bona i rellevant feina han fet en l’aportació al coneixement de la història de la nostra ciutat. I, sobretot, celebrarem que es facin tots els esforços per evitar la dispersió de tot allò que ens ajudi a conèixer i entendre la història de la nostra.

ciutat. El Museu de Lleida, considerem, és l’espai més adequat per a fer-ho.