Un gran missatge mereix una bona resposta

Llegint i reflexionant l’entrevista que li fan a Odile Rodríguez de la Fuente, diu coses tan importants com que “cal apostar pels valors i oportunitats del món rural” o “recuperar l’harmonia entre l’home i la terra és clau contra el canvi climàtic”. És biòloga i investigadora dels mals del planeta.

Aquestes paraules tan clares són un missatge per a tots els polítics i les seves polítiques pel canvi climàtic i les mesures preses des dels despatxos per persones que desconeixen el camp i el món rural. Quin és el cicle de les produccions? Com ens perjudiquen les sequeres? Aquests valors de l’agricultura i la ramaderia sobre l’home i la terra ara més aviat són de l’home i l’asfalt, un asfalt per fer noves variants per fer circular mercaderies d’una punta a l’altra del món.

Mentre els ajuts europeus per lluitar contra el canvi climàtic són per a grans inversors que volen omplir els camps de plaques solars, en comptes de conrear el cereal o lleguminoses, malmeten l’agricultura i, de retruc, la natura. Aquesta energia solar és una oportunitat per fer una veritable economia circular, no el que ens volen destruir sinó les grans oportunitats pel canvi climàtic i el desenvolupament rural, un pas important: els grans horts solars prop de les ciutats i polígons industrials, grans consumidors d’energia.

Al camp i al món rural, les teulades de les granges haurien d’obtenir la seva pròpia energia, igual com altres països de l’entorn que ja ho fan com a forma d’economia circular. Amb els purins, un mal de cap que té solucions d’economia circular: fer-ne biogàs i aconseguir energia per al consum propi i aigua neta per regar.

Aquests fons europeus tan llaminers haurien de destinar-se a aquestes coses, no a fer abandonar els camps sembrats per horts solars. S’haurien de destinar als camps conreats per fer aliments i combatre el canvi climàtic, i no fer com ara, que s’està fent tot el contrari.

Fem arribar els cereals, lleguminoses i l’horta de l’altra punta del planeta. És així com volem combatre el canvi climàtic? Mentrestant, els vols d’avió per persona i durada només de dues hores fan l’equivalent a 500 kg de CO2 a l’atmosfera. Ja no parlem ni de cotxes ni vaixells... El canvi climàtic serà un conte per no explicar.

Aquí, si no ens hi posem tots de debò, el menjar de proximitat, veure com floreixen els presseguers o gaudir del color groc del camp de colza serà ja un record. Encara hi som a temps, consumidors, productors, urbans i rurals.

Fer una entesa de progrés, d’estimar el que tenim per gaudir dels paisatges, la biodiversitat, la història, el patrimoni cultural i la natura. Tot són recursos econòmics, actius importants que els agricultors, ramaders i forestals preservem dia a dia amb el nostre treball.

Som molt més que productors, entenem i vivim la saviesa de la natura i patim de primera mà el canvi climàtic. És l’hora d’entendre que el món urbà i el rural poden fer molt per aquest canvi climàtic amb l’agricultura, la ramaderia i la gestió forestal, que poden aportar salut, economia i benestar a la població.

.

No com ara, amb polítiques que donen ajudes per a la banalització del camp i la ramaderia, del “que maco”, mentre omplim d’asfalt i plaques solars, menjant hamburgueses de laboratori. Necessitem polítiques per fer avançar junts el món urbà i el rural.

Dient les coses pel seu nom podrem aturar el que ens preocupa.