“Lo rural està de moda”

Des de fa massa temps s’utilitzen els mots pastor, pagès o ser de poble en to despectiu, fent que, fins i tot, hi hagués gent que s’avergonyia dels seus orígens. No fa pas gaire alguns van voler idealitzar “Tabàrnia” i ridiculitzar “Tractoria”, i volien enfrontar el món rural i l’urbà per treure’n un benefici partidista i buscar un trencament social. Afortunadament, no ho van aconseguir.

Ara, tot això està canviant, en part gràcies a les xarxes socials i a les circumstàncies en les quals ens trobem a escala mundial. Sembla, doncs, que “lo rural està de moda”. I és aquí, on hem de treballar, ens ho hem de fer encara més nostre, no és una moda, és una realitat, una realitat que cal donar a conèixer i ha de ser respectada. És el moment de tornar a posar el consum de proximitat al centre, amb tot el que això implica i comporta.

És possible fer-ho. Necessitem un canvi de model per fer front a la crisi climàtica en la qual estem immersos i de la qual no en podem ser simples espectadors. El món rural ha estat i és un model de vida on la vida està al centre, on tota conducta humana està condicionada al benestar. Perquè no podem entendre, i menys compartir, un model de vida en el qual es prioritza un benefici personal per damunt de l’interès col·lectiu.

Així i tot, ens calen canvis; el món rural ha de tornar a ser un lloc d’oportunitats, on es trobin bé els que ara hi ha i els que puguin venir, on hi estiguin garantits tots els serveis bàsics (carreteres, connectivitat, sanitat, educació...), perquè tothom, visqui on visqui, té els mateixos drets i ha de poder desenvolupar el seu projecte de vida en igualtat de condicions. En el món rural el jovent ha de poder estar orgullós de ser d’allà on és, perquè no hi ha millor ambaixador d’un territori que la seva pròpia població, aquella que el coneix i se l’estima.

Hem de tornar a posar la vida al centre de l’acció social, econòmica i política. Perquè només amb aquesta acció és possible un canvi de model i una entesa, necessària i imprescindible, entre món rural i urbà.

Sense sector primari, sense cuidar el medi ambient, sense la preservació del territori, sense cuidar la diversitat del patrimoni cultural i sense estar al costat de la gent no és possible aquest canvi de model. Les nostres comarques, dependents únicament del turisme i on el sector primari cada cop és més minoritari i està faltat de relleu generacional, ho necessiten, no hi ha alternativa si els volem futur.

Tot això només ho farem possible si hi som totes i tots, si som insistents, si hi treballem i si no ens rendim.

El futur també és nostre! Visca el món rural! Sentim-nos orgullosos de ser d’allà on som!