Naua Escòla de pensament

Enes darreries deth sègle XIX nèishie era Escòla Austriaca de pensament economic. Ei en 1871 quan Carl Menger, publique eth libre Principis d’economia política, aguest se convertirà en un des prumèrs tractats economics contemporanis que presente era teoria dera “utilitat marginau”. Era escòla Austriaca ei basada en “individualisme metodologic”, concepte basat en qu’es fenòmens sociaus resulten des motivacions e accions des individus.

Des de mejans deth sègle XX, es economistes tradicionaus an criticat era escòla austriaca moderna e consideren qu’era sua metodologia, que rehuse hèr teoria economica des de models matemàtics, era econometria e er analisi macroeconòmic ei luenh dera economia convencionau o ben, ei “heterodoxa”.

Sense voler entrar ena rason de part d’un debat istoric, sò que me semble interessant entà sajar d’estudiar es canvis economics, sociaus, conductuaus e sociopolítics qu’estan succedint en mon ena actualitat, ei era simbiosi “individualisme e matematiques”.

Poderie èster aguesta simbiosi, era basa d’ua naua escòla de pensament economic a on era soma d’aguesti dus actius poguer-se explicar fòrça causes entà enténer un shinhau mès eth mon. Inclús, aguesta naua escola de pensament economic poderie èster era basa d’ua naua conceptualitzacion conductuau en mon e aportar elements de valor entà arténher sò qu’en Marcet en ditz “la suma de inteligencias” –humana e tecnologica.

Non ei possible liéger eth present, e crear esturments de desvolopament personau de futur, senon èm capaci de reflexionar sus es variables que interpelen un mon accelerat e en constant canvi.