El garrotín i el nostre patrimoni

Aquesta setmana hem fet un pas més per al reconeixement del garrotín. A través d’una proposta del PSC, es crearà un grup de treball a la Paeria per reconèixer aquest conjunt de melodies alegres com a bé cultural de la ciutat de Lleida i de Catalunya. La proposta, que serà treballada amb els diferents grups municipals i tècnics de l’ajuntament de Lleida, serà votada en Ple i també traslladada a la Generalitat, per tal d’ampliar l’abast territorial d’aquesta declaració.

El garrotín, marcat pels seus ritmes i lletres divertides i bromistes, és un símbol de la ciutat de Lleida i una via d’expressió genuïnament lleidatana, tramesa per les famílies gitanes de generació en generació. La fita d’aquesta setmana ha de permetre seguir promocionant i protegint el garrotín, del qual en tenim constància documentada des del segle XVIII, com a patrimoni immaterial i com a actiu folklòric integrador de la societat.

El garrotín és un exponent de la convivència a la nostra ciutat, que s’ha construït durant la seva història a través de la participació i les diferents aportacions culturals però alhora complementàries.

Tot i això, encara queda feina per fer per seguir impulsant aquestes melodies. Des de fa vuit anys se celebra la Diada del Garrotín, que permet fer difusió d’aquest tret identitari cultural, però seguim reclamant a l’equip de govern municipal la necessitat de destinar un local de la ciutat com a punt per fomentar i recuperar la tradició.

De moment, però, som escèptics davant de la implicació que hi pugui tenir el tripartit d’ERC, Junts i el Comú amb la preservació del nostre patrimoni. Ho veiem també en el cas del turó de la Seu Vella, que per aquest any ja comptava amb uns pressupostos poc ambiciosos, i en el qual recentment hi hem vist un despreniment, que afortunadament no va comportar danys personals i que segurament requerirà d’una inversió important per ser reparat.

I on és el Pla de Muralles, que vam demanar fa dos anys i per al qual es van negociar uns ajuts amb la Diputació de Lleida?. Les circumstàncies actuals no són fàcils, però és necessari seguir treballant en la candidatura del monument per aspirar a ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO. La Seu Vella i les muralles, que són un Bé Cultural d’Interès Nacional, contribueixen a generar una imatge positiva de la ciutat. Per tant, és important actuar a dins del monument, amb les intervencions per a la preservació necessàries, i fora, a través d’actuacions urbanístiques a l’entorn del monument per tal de crear les sinergies necessàries amb el Centre Històric, on els vianants siguin els protagonistes.

El projecte de precandidatura preveu actuacions importants de preservació paisatgística al turó de la Seu Vella, en equilibri amb formes d’accessibilitat perquè pugui ser visitada. La fortificació té ara, gràcies a zones enjardinades, ascensors i a la velocitat 20/30, uns accessos còmodes que alhora estan en sintonia amb la trama urbana.

A més, en el mandat passat ja vam decidir posar en marxa les Àrees d’Innovació Social Urbana, amb l’objectiu d’adquirir parcel·les i habitatges al Centre Històric per tal de millorar-ne la conservació, afavorir l’obertura de comerços i la instal·lació d’aparcaments. També es va instaurar la primera línia de bus al barri, es va millorar l’enllumenat i associacions culturals com l’Orfeó Lleidatà, els castellers, l’Associació de la Festa Moros i Cristians, la Fecoll i altres societats gastronòmiques hi tenen la seva seu.

Aquesta setmana acabo l’article fent una fe d’errades. En l’escrit de la setmana passada, vaig retre homenatge a Antoni Gausí, de qui vaig afirmar que havia vingut de fora. Antoni Gausí va néixer a Lleida i n’estava molt orgullós. Vaig tenir l’ocasió de parlar amb la seva família i presentar les meves disculpes.