Una Paeria amortitzada

Aquesta setmana ha quedat escenificat, per partida doble, l’absència de projectes de l’equip de govern municipal. El Ple de l’Estat de la Ciutat i la conferència de l’alcalde de Lleida han servit almenys perquè la Paeria es tregui la mascareta de manera anticipada.

Discursos amb plantejaments del passat mandat, que per un costat ens fa sentir satisfets per la feina feta pel Partit Socialista, però que alhora ens inquieta perquè demostra la falta d’actuacions de l’equip de govern municipal per adaptar-se a l’evolució de la ciutat. Ja defensem que cal impulsar el sector agroalimentari, projectar el Parc Científic i seguir amb el Pla Inno4agro, però ens sorprèn que el tripartit d’ERC, Junts i el Comú, que va fer gala d’un pacte “per fer possible un canvi”, a Lleida fiï els seus èxits sense noves propostes.

Són mals auguris perquè després de dos anys no hi ha més projectes per a una ciutat a qui se li nega el dret a somiar. L’equip de govern municipal viu submergit en una paradoxa constant.

Advoca per impulsar el sector agrari mentre no fa res per promocionar l’Horta de Lleida, a qui tenen oblidada. Una mostra és que el mercat de l’Hort a Taula compta amb només un representant d’aquesta partida.

No tenen en compte que l’Horta és un pulmó verd de la nostra ciutat i també un espai per a la promoció econòmica. Ja m’explicaran com volen impulsar el Parc Científic i Tecnològic de Gardeny quan no s’atreveixen a exigir els 11 milions d’euros que deu la Generalitat.

I ja ens diran també com volen impulsar Lleida com a capital del Sud d’Europa quan abaixen el cap davant de totes les decisions que prenen els seus socis de partits a Barcelona, sense presentar-se als ajuts del PUOSC, i sense reclamar les infraestructures i els serveis que ens mereixem. L’alcalde vol fer de Lleida capital sense reclamar un Pla de Rodalies, sense potenciar les relacions amb l’Aragó, sense demanar que els trens d’alta velocitat Ouigo s’aturin a la nostra ciutat i posant traves al desenvolupament dels sòls industrials, que ha comportat que empresaris lleidatans impulsin una plataforma logística a Tamarit.

El govern municipal és un peix que es mossega la cua perquè sense generar oportunitats i reclamar inversions vol atreure i retenir talent. Com ho faran si han abandonat Global Lleida, si no tenen un projecte de promoció econòmica de la ciutat i si situen la fiscalitat més alta de la història de la ciutat? Com es pot atreure els joves sense polítiques de promoció cultural, sense iniciatives públiques per facilitar l’accés a l’habitatge i retallant l’oferta pública educativa com ha passat amb les escoles bressol? I on són els plans de màrqueting turístic, de dinamització comercial i d’ajuts per als autònoms? És difícil que un govern que ja ha patit tres crisis internes, i en què cadascú treballa per la seva banda, pugui copsar el que necessita la ciutadania.

Tenim un equip de govern municipal que a cada decisió que pren genera divisió. Aquesta setmana, l’alcalde de Lleida ha tingut una intervenció “bonus”, més enllà del debat de l’Estat de la Ciutat, que ha desaprofitat i que ha quedat eclipsada pel fòrum sobre els fons Next Generation, que va congregar més de 200 agents dels sectors econòmics i socials.

Des del PSC hem demostrat que som un partit de govern. L’alternativa que representem passa per presentar davant de l’Estat projectes ambiciosos per accedir precisament als Fons Europeus, establir aliances amb Aena per situar l’Aeroport de Lleida-Alguaire a l’agenda política, mesures per incrementar la borsa d’habitatge municipal i la rehabilitació d’edificis, incrementar els corredors i els pulmons verds de la ciutat, afavorir la mobilitat sostenible, impulsar la candidatura de la Seu Vella a Patrimoni Mundial de la UNESCO i desenvolupar el Pla de l’Estació i els polígons industrials de Torre Sales i Torreblanca i Quatre Pilans.

Per atreure i retenir el nostre talent i per excel·lir en la recuperació de la ciutat de Lleida, que ara es troba amb un govern municipal paralitzat. Això és el que ens fa falta: propostes concretes i ambicioses, i no amb anuncis de cara a l’aparador. I per concloure, vull demanar que s’obrin les piscines municipals de Gardeny perquè els veïns del Turó i de la Mariola s’ho mereixen.