Benvinguts siguin, però no és la solució

Des del Govern dels espanyols s’està fent tots els moviments necessaris per tenir els indults als presos polítics catalans abans de la reunió dels presidents de les dues nacions. És una sortida que no és mal rebuda per part del sector independentista perquè alleujarà el patiment dels presos, de les seves parelles, dels seus fills i de totes les persones que els estimen.

Aquesta mesura de gràcia és, però, només una neteja de cara de les pèssimes decisions judicials preses en les últimes dates en relació amb el procés sobiranista català; només serveix per amagar les vergonyes fora de les nostres fronteres, on els senyors del Tribunal Suprem estaran sotmesos a la jurisdicció d’uns altres jutges que, de ben segur, posaran en dubte les seves sentències ansioses de venjança. .

Tot i que he dit que els indults són benvinguts, no se’ns ha d’escapar que l’acceptació dels indults és un reconeixement implícit del delicte pel qual has estat condemnat, i això pot crear algun dubte dins de les consciències dels nostres presos perquè, com bé deia l’altre dia Jordi Cuixart: “No he de demanar perdó per absolutament res.”

És molt difícil d’entendre, i de creure, que hi ha una voluntat real de solució al conflicte territorial entre els dos països. Els indults només són un pedaç que no pot amagar la realitat de la repressió al moviment nacionalista català per part del Govern actual, que té moltes reminiscències d’administracions anteriors, i que sense fer soroll continua amb la repressió sistemàtica en contra del procés.

El cinisme arriba fins a uns extrems màxims quan, per una banda, ens volen fer creure en una reconciliació i en un diàleg concedint els indults, i, per l’altra, estan demanant sis anys de presó per a l’exconseller Miquel Buch per haver nomenat un assessor de seguretat. Com es pot comprendre fàcilment, és molt complicat d’empassar-se aquesta voluntat negociadora.

Fins ara només he parlat de persones públiques que van estar al capdavant del Govern de la Generalitat o de les entitats sobiranistes catalanes, però aquests són pocs al costat dels més de 3.000 encausats, jutjats o a punt de ser jutjats a conseqüència de la repressió d’un estat que va de la maneta d’uns tribunals que consideren llibertat d’expressió l’enaltiment del feixisme i tenen la unitat d’Espanya com a mantra de capçalera.

Les persones anònimes, aquestes dones i homes que van donar suport a tots els que ara estan empresonats, estan patint la repressió i la por d’una altra sentència desmesurada i injusta, o l’arribada de la santa inquisició amb el nom canviat pel del Tribunal de Comptes. Aquests represaliats són tan importants com els polítics i dirigents socials que tenim ara mateix engarjolats, i totes aquestes persones anònimes no tindran la possibilitat d’obtenir cap indult, i podem convenir i estar tots d’acord que això no és just.

Aquesta no és la solució i, si ens volen fer creure que tenen una intenció clara de solucionar el problema, ens ho han de demostrar amb fets, amb una llei d’amnistia que sí que ens deslliurarà d’aquesta repressió silenciosa que encara està exercint l’aparell de l’estat dels espanyols.

Benvinguts siguin els indults, però de ben segur que no és la solució a un conflicte polític que està utilitzant la repressió sense mesura i amb una clara intenció de fer decaure els anhels independentistes del poble català.

Només vull acomiadar-me com sempre fa un bon amic meu, a qui tant com a mi la repressió ens ha portat a emprendre un camí diferent al que ja teníem destinat: salut i república!