Volem que Lleida sigui segona capital

Aquesta setmana s’ha posat de manifest que l’equip de govern municipal de la Paeria va a remolc a l’hora de trobar i plantejar mesures per a la promoció econòmica de la ciutat de Lleida. Ho veníem alertant mentre el tripartit d’ERC, Junts i el Comú es quedava inalterable.

Aquests dies, en ple debat sobre la idoneïtat d’ampliar l’Aeroport del Prat, no hem sentit la Paeria i el seu alcalde per reivindicar les oportunitats que poden sorgir per impulsar l’Aeroport de Lleida-Alguaire, que és propietat de la Generalitat, i situar-lo a l’agenda política. Una mostra més que evidencia que la Paeria està desorientada i on, a hores d’ara, sembla que ERC està governant sola la ciutat i sense idees.

Fa una setmana, durant el Ple d’Estat de la Ciutat, el PSC es va erigir com a alternativa a Lleida. Per això, hem instat l’equip de govern municipal a fer les gestions necessàries amb la Generalitat per tal que l’Aeroport de Lleida-Alguaire estableixi aliances amb Aena, una de les gestores aeroportuàries internacionals més importants, i per acostar-hi l’alta velocitat ferroviària, de la mateixa manera que es proposa per als aeroports de Reus i Girona.

No és possible que l’Aeroport de Lleida-Alguaire toqui de peus a terra i aspiri a alguna cosa més que ser un aparcament per avions o un espai per tirar-hi satèl·lits? La pregunta que ens fem aquí, però, és si la Paeria té prou ambició per catapultar la ciutat de Lleida com a segona capital de Catalunya. .

De moment, no tenim aquesta sensació perquè segueix tirant-se pedres contra la seva pròpia teulada. Ens trobem que, davant de la falta de celeritat per impulsar el polígon industrial de Torreblanca i Quatre-Pilans i per invertir al sòl industrial del Segre, les empreses decideixen instal·lar-se a la Franja, on hi tenen més facilitats. La marxa de Ponentia a Tamarit ha sigut el detonant d’una tendència que val a dir que es venia cuinant a foc lent i per a la qual calia reaccionar. Lleida ha jugat sempre un paper de catalitzador en les relacions econòmiques i socials entre l’Aragó i Catalunya, però la situació s’ha començat a tòrcer.

Lleida s’allunya cada cop més de la Franja, amb qui comparteix un pol d’atractivitat econòmic important. Lluny de crear les sinergies necessàries, la Paeria es mostra més aviat incapaç de reclamar l’atenció i les inversions necessàries per potenciar, per exemple, el Corredor Central Ferroviari amb la finalitat de fer-lo complementari al Corredor Mediterrani.

Tampoc reclama un Pla de Rodalies que permeti potenciar la línia de Montsó, com tampoc les línies de Balaguer, Cervera i les Borges Blanques. És bo que els agents econòmics i socials facin propostes que permetin a Lleida créixer i que les institucions recullin els plantejaments, però la Paeria no pot esperar que l’esperonin per reaccionar.

El més greu, però, és que malgrat els estímuls no hi hagi cap resposta..

El pròxim 30 de juny es tancarà Global Lleida. A hores d’ara, però, seguim sense conèixer si la ciutat tindrà una oficina per atreure inversions, una iniciativa que es va plantejar en el darrer mandat socialista. Mentrestant, les restriccions van camí d’evaporar-se, seguim sense tenir polítiques consistents per a la promoció turística, cultural i comercial de la ciutat de Lleida. I mentre encarem la represa total de l’activitat, la Paeria actua en sentit contrari, és a dir, adoptant o, millor dit, no prenent decisions, que el que fan és fer perdre competitivitat i atractivitat a la nostra ciutat. Quan es canviarà aquesta dinàmica?