Resum de la llei de l’eutanàsia

ahir dia 25 de juny va entrar en vigor la llei reguladora de l’eutanàsia, promulgada tres mesos abans com Llei Orgànica 3/2021, i sobre la qual s’ha parlat a bastament en les darreres setmanes.

Aquestes ratlles seran, doncs, un comentari més que podrem afegir als que ja s’han fet; i la veritat és que m’ho he pensat molt abans de posar-me davant del teclat perquè dubto de poder fer noves aportacions conceptuals sobre l’eutanàsia. Per això mateix, intentaré limitar-me a explicar el contingut de la nova llei.

A l’hora de fer un comentari sobre la llei reguladora de l’eutanàsia és convenient recordar que, en el seu preàmbul, assenyala que “eutanàsia” equival a “bona mort”, i que la defineix com l’acte deliberat de posar fi a la vida d’una persona, per voluntat expressa de la mateixa persona i amb l’objecte d’evitar un patiment.

Dit això, les disposicions normatives comencen dient que la llei té per objecte regular el dret de tota persona a demanar, i a rebre, l’ajuda necessària per a morir, el procediment que cal seguir, i les garanties que cal respectar.

La llei configura un dret nou, inexistent fins ara, que inclou dintre de la cartera comuna de serveis dels sistema públic de salut, amb finançament públic.

Defineix els requisits personals que hom ha de tenir per demanar, i rebre, l’ajuda necessària per a morir que, resumidament, són els de ser major d’edat, tenir nacionalitat espanyola, o bé més de dotze mesos de permanència en territori espanyol; ser plenament capaç i conscient; disposar d’informació escrita sobre el procés mèdic, les alternatives de tractament, possibilitats d’actuació i accés a cures pal·liatives; formular per escrit la petició d’ajuda per a morir, per dues vegades, amb un interval de quinze dies, i patir una malaltia greu i inguarible, amb un pronòstic de vida limitat, o bé un patiment greu, crònic i impossibilitant, que no permet valdre’s per un mateix, persistent en el temps, i sense possibilitats de curació o de millora.. Una vegada rebuda tota la informació per part del metge responsable, i de reiterar la petició per escrit, cal que la persona que demani l’ajuda per morir signi un document donant el seu consentiment a la prestació i haurà de dir si l’ajuda li és donada directament per un professional de la sanitat, o bé és autoadminsitrada per causar la pròpia mort.

Els requisits de formular la petició per escrit, de rebre informació escrita i de signar un document donant el consentiment a l’actuació eutanàsia no s’exigeixen en el supòsit que la persona no tingui el ple ús de les facultats cognitives i volitives, i no pugui donar la seva conformitat, només en el cas que hagi atorgat un document de voluntats anticipades, d’instruccions prèvies o document equivalent legalment reconegut, i es donarà l’ajuda d’acord amb les instruccions que constin en el document. La petició d’ajuda per a morir s’ha de formular sempre en escrit, signat en presència del personal sanitari (llevat de les situacions d’inconsciència esmentades), i podrà ser revocada en qualsevol moment.

. A partir d’aquest moment s’obre un procés, regulat detalladament en la llei, que comença amb l’obertura d’un diàleg d’informació i deliberació sobre el diagnòstic i les possibilitats terapèutiques, amb el metge responsable de l’assistència, i continua amb la intervenció i informe d’un metge consultor, i el control de la Comissió de Garantia i Avaluació, integrada per set membres amb personal mèdic, d’infermeria i juristes, que s’ha de constituir en cada Comunitat Autònoma, encarregada de verificar, en cada cas, la concurrència dels requisits legalment establerts.

Així doncs, en el cas que se segueixin tots els tràmits previstos, la prestació d’ajuda a morir es pot donar en un termini de 71 dies.

Tant el metge responsable del tractament com la Comissió de Garantia poden denegar la prestació d’ajuda per morir, en resolució motivada, i, contra aquesta resolució, hom pot interposar recurs davant la jurisdicció contenciosa-administrativa.

Els centres sanitaris hauran de disposar d’un manual de bones pràctiques, i protegir especialment la intimitat i la confidencialitat d’aquells que demanin la prestació d’ajuda a morir.

Els professionals sanitaris directament implicats en la prestació poden fer objecció de consciència i les Administracions sanitàries crearan un registre d’objector.

Finalment, anotar que es modifica l’art. 143 del Codi Penal, que sanciona la inducció i la cooperació al suïcidi, en el sentit de despenalitzar aquelles conductes de cooperació o causació de la mort d’un altre, sempre que se subjectin a les disposicions de la llei reguladora de l’eutanàsia (per tant, entenem que si hom no segueix les normes reguladores de la prestació d’ajuda a morir, pot cometre una infracció penal).

Com diu el títol, aquí teniu un breu resum del contingut de la llei reguladora de l’eutanàsia, que recull allò més important intentant que no sigui massa llarg, sense fer cap

comentari, cosa que deixo al criteri de cadascú.