Una oportunitat que no podem deixar perdre

Els Pirineus catalans són, des del punt de vista de les infraestructures, un cul de sac: fa dècades que l’Estat espanyol ha abandonat les inversions a la província de Lleida. Mentre no siguem un Estat (federal, confederal o independent) que canviï radicalment el finançament de la Generalitat, a Madrid van canviant governs però la dinàmica serà sempre la mateixa: Catalunya a la cua d’Espanya, Lleida a la cua de Catalunya i el Pirineu a la cua de Lleida. Si finalment es guanyen els jocs, hi ha l’oportunitat de superar la marginació secular i d’avançar en la mobilitat sostenible: portar el tren de Puigcerdà a la Seu, o que l’Estat tingui ara sí l’excusa per modernitzar l’N-260 de la Pobla de Segur a Pont de Suert.

. En les democràcies avançades els parlaments donen mandats democràtics als seus governs. Dijous el Parlament de Catalunya va donar un mandat democràtic molt clar al govern de la Generalitat: 71 vots a favors (Junts, PSC, Cs i PP), 20 en contra (CUP i Vox) i 43 abstencions (ERC i Comuns). Aquesta pot ser l’empenta final que necessiten els partits que encara debaten quina és la seva posició.

Atesa, però, la urgència del calendari, aquesta votació ha resultat molt aclaridora de quina és la voluntat, molt majoritària, del poble de Catalunya. Aquesta candidatura ha de ser presentada, per mitjà d’una carta signada, abans dels Jocs Olímpics de Tòquio. Les candidatures guanyadores dels jocs acostumen a ser les primeres que s’hi presenten.

Per això vaig presentar, en nom de Junts per Catalunya, una esmena sobre els jocs d’hivern a la moció dels sectors econòmics, votada dijous al Parlament.. Pirineus-Barcelona 2030 és un projecte que va més enllà dels 15 dies de les proves esportives dels jocs d’hivern. Pot permetre situar el Pirineu de Lleida eal centre de les decisions estratègiques per les properes dècades, tal com va passar amb Barcelona 1992.

Pirineus-Barcelona 2030 és un projecte que té la sostenibilitat ambiental com a eix central: el projecte s’adapta a les infraestructures ja existents i no preveu la construcció de noves zones urbanístiques ni de noves estacions d’esquí. De fet, el Comitè Olímpic Internacional (COI) prioritzarà les candidatures que ja tinguin la infraestructura esportiva i hotelera en funcionament. Una altra cosa són noves inversions d’accés que els governs acordin de fer, que en el cas del Pirineu de Lleida hi ha un gran potencial de millora.

Pirineus-Barcelona 2030 és un projecte que té també la sostenibilitat econòmica com a eix central: els jocs s’han d’autofinançar amb les aportacions del COI i amb la recaptació impositiva, de marxandatge i de les entrades que generin els mateixos jocs.

Pirineus-Barcelona 2030 és una oportunitat única de situar els Pirineus en el seu conjunt al món, com a patrimoni europeu natural, cultural, gastronòmic i patrimonial capaç de generar-hi un turisme global de qualitat, que creï una ocupació duradora i estable per a la gent del Pirineu. El model del Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell, impulsat en els jocs olímpics d’estiu de 1992, és el model d’èxit a generalitzar a tot el Pirineu amb els jocs d’hivern de 2030.

Junts per Catalunya va guanyar a Lleida les eleccions catalanes del passat 14-F amb un 28% dels vots. Un dels nostres principals compromisos electorals són els Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030: en mítings i debats ens vam comprometre a culminar, si rebíem els vots suficients per a ser al govern de Catalunya, la candidatura dels jocs esmentats, que ja havia preparat la consellera Meritxell Budó des de 2018. Som-hi.