Next Generation: pluja de milions? Per a què?

Per a què? Per a qui? Quants? Quan? Amb quin criteri? Des del Comú de Lleida pensem que, si realment són diners que s’han d’invertir pensant en les next generations, han de ser diners que s’inverteixin en un canvi real de model econòmic, ineludible perquè aquestes generacions següents tinguin una cosa tan bàsica com un planeta habitable.

Per això, tal com vam debatre a les jornades D’Europa a Lleida: projectes per a les properes generacions, que va organitzar el Comú de Lleida, però també com reclamen entitats com la Pimec a Lleida, o l’Observatori del Deute en la Globalització, entre moltes d’altres, és fonamental que els fons que arribin no s’orientin a apuntalar i rentar la cara a les grans empreses que lideren un model esgotat en crisi, sinó que reforcin les bases i les iniciatives, ja existents d’aquest nou model.

En aquesta línia, els projectes dissenyats per l’ajuntament de Lleida i altres institucions del territori per captar fins a 125 milions d’aquests fons europeus contenen elements positius. S’aposta per un canvi en el model de mobilitat urbana i en la gestió dels residus urbans i les dejeccions ramaderes; s’inclouen propostes d’energia fotovoltaica produïda per la mateixa ciutat, es potencia la digitalització de l’administració i del teixit econòmic del territori. Hi ha, però, incerteses i alguns buits en les propostes.

En un territori com Lleida, considerem que cal una aposta més clara per a la producció i el consum agrícola i ramader de proximitat i ecològic.

Projectes que es destinin a incentivar el consum ecològic, començant pels espais de consum col·lectiu com les escoles i residències, com ja fan des d’Ecocentral, una iniciativa que promou l’alimentació ecològica a les escoles i que demostra la importància de la iniciativa ciutadana en l’impuls dels canvis. O com es projecta des de Terra Pagesa, impulsada per Unió de Pagesos, per dur aliments de proximitat als mercats i petits comerços.

Dos exemples, centrats a Barcelona, que es podrien traslladar a Lleida, on tenim el sector productiu i on hi ha diverses iniciatives, com l’Agrupació de Defensa Vegetal de Producció Ecològica de Ponent, d’impuls a l’agricultura ecològica.

Cal incentivar el consum i els mecanismes de distribució adients per garantir una demanda de proximitat que impulsi la producció ecològica a preus justos. Com també, a partir del diàleg amb els actors implicats per detectar necessitats reals, cal impulsar infraestructures d’elaboració col·lectiva –obradors, instal·lacions per fer sucs, magatzems...– que contribueixin a millorar la productivitat de les petites i mitjanes explotacions ecològiques amb un treball en xarxa.

En l’àmbit energètic, els fons Next Generation obren oportunitats per a una transformació i rehabilitació urbana, que es contempla en els projectes de l’ajuntament, que modifiqui la mobilitat, millori l’eficiència energètica de les edificacions, reduint de retruc els problemes de pobresa energètica, i que ampliï la producció descentralitzada d’energia neta a través de comunitats energètiques que proveeixin la mateixa ciutat i que generin també oportunitats laborals en un camp en creixement.

La capacitat per aprofitar els fons Next Generation en aquesta línia de transformació real dependrà en gran manera no només de dissenyar bons projectes des de les institucions, sinó, sobretot, de poder articular un treball en xarxa de municipis, organitzacions ciutadanes, petites i mitjanes empreses i economia social i solidària, per generar projectes conjunts, per aconseguir més transparència en la gestió dels fons i per reclamar criteris clars, a la Generalitat i a l’Estat, en aquest impuls de canvi de model i que contrarestin la posició privilegiada que ara mateix tenen les grans empreses per aprofitar-se dels fons.

Cal garantir que “els petits” (municipis, pimes, ESS) gaudiran de recursos i mecanismes transparents per poder fer efectiva la transformació que garanteixi el futur de les properes generacions.