Que ve el llop!

Aquests dies l’Estat està en conflicte amb el llop i, de retruc, aquí sonen vents a favor i en contra, sense tenir coneixements d’aquesta realitat.

Per què estem en conflicte amb el Llop? Doncs el 1953 es creen Las Juntas Provinciales de Extinción de Animales Dañinos y Protección de la Caza (també conegudes com Juntas de extinción de alimañas), per tant, s’autoritzà la captura amb qualsevol mitjà (escopetes, llaços, trampes i verins). A partir de la llei de caça del 1970 i gràcies a Félix Rodríguez de la Fuente, va canviar el seu estatus i va passar a ser cinegètic (caçable, però amb restriccions i solament amb arma de foc). Amb els anys s’acordà que fos al Nord del Duero cinegètic i al Sud, protegit.

On som ara?

Ara el llop està en clara expansió, degut a l’abandonament de les pràctiques il·legals, al despoblament del món rural i a un desequilibri a l’alça d’altres espècies com el senglar, el cabirol o el cérvol. Abocat a la desaparició el 1970, compta amb uns 3.000 exemplars actuals, però, hem de ser conscients que no tot el territori pot assumir aquesta espècie, ni podem inundar el camp de mastins per controlar aquesta espècie tan extraordinària com necessària en el control natural de la fauna.

On és el problema?

Avui el MITECO (Ministeri de Transició Ecològica) el vol incloure al llistat d’espècies protegides, seguint la tendència europea, i ha elaborat un esborrany d’un Pla Estratègic que s’executarà el 15 de setembre.

Problemes: en primer lloc, falten censos actuals. No està prou consensuat com abordar el dia a dia i no es dota de recursos per controlar-ne les poblacions, que només pot ser a trets (quinze patrulles per tot l’estat on sols a Àvila ja les necessiten).

En segon lloc, passar la responsabilitat de les mesures preventives als ramaders, en comptes d’incentivar-les.

En últim lloc, hi ha un món econòmic a l’entorn del llop on es barreja una feina excel·lent i de proximitat de control per part dels caçadors i que, ben gestionat, pot aportar diners extra al territori, que xoca amb una soterrada activitat furtiva on es poden moure quantitats de 7.000 euros per exemplar mort o en reclamacions fraudulentes de danys.

Per tant, conflicte servit i ple de víctimes, inclòs el llop, per falta de transaccions i consens adaptat a cada realitat. No es pot ser binari amb el Llop. Llop sí, llop no. Calen matisos quirúrgics i adaptats a cada realitat territorial.

Pot estar el llop al LESPRE (Llistat Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial)?

I tant que sí, dotat de seguretat jurídica, implicant de forma participativa els agents del territori. Tots! Fer-los partícips d’un nou model sostenible i global de ramaderia, ecologisme, agents territorials i llop.

Però, abans de canviar els estatus, primer s’ha de fer una bona estratègia, pla pilot, diners i acompanyament a un sector rural tocat de mort. Una desgràcia biològica i cultural feta el 1953 no es pot canviar en un dia, amb una imposició on una part ho veu com una agressió i mancat de programes educatius, consens i empatia amb tots els afectats

.