33 anys de comarca, un patrimoni més a preservar

L’Alta Ribagorça és la comarca amb menys població de tot Catalunya, però tot i el poc pes demogràfic, concentrem un conjunt de patrimonis pels quals ens podem sentir ben orgullosos i que, sens dubte, ens identifiquen amb la nostra comarca.

De què estem parlant? Les falles, el romànic, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o fins i tot la nostra manera de parlar són punts que tenim en comú i que ens uneixen.

Tanmateix, la Llei 5/1988, de 28 de març, va permetre que tots aquests fets es materialitzessin en una administració territorial, com fou la creació de l’Alta Ribagorça, amb els municipis del Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller.

Sabem, però, que som una comarca incompleta administrativament, perquè la Ribagorça comprèn els territoris també que actualment formen part del nord de la Franja de Ponent.

Aquesta separació artificial, provinent de la divisió provincial espanyola realitzada per Javier de Burgos el 1833, realitzada amb un objectiu d’enfrontar i dividir pobles germans, en cap cas ha aconseguit trencar els llaços familiars i veïnals i d’amistat de l’Alta Ribagorça amb municipis com Montanui, Bonansa, Sopeira o Areny de Noguera, entre d’altres.

I en aquest sentit, la prova és que moltes famílies, com per exemple la meua, tenim arrels en aquests municipis. Tot i aquestes fortaleses i llaços comuns, cal continuar treballant per generar polítiques d’enfortiment comarcal, polítiques públiques que generin un benestar social, que permetin no tan sols una cohesió territorial sinó també en l’estat del benestar.

D’altra banda, si volem que d’aquí a uns anys tinguem una comarca viva, hem de seguir exigint unes infraestructures dignes, que ara no tenim i que ens permetin desplaçar-nos amb menys temps, i sobretot amb més seguretat, dins de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i també cap a l’àrea metropolitana: la millora de les N-230 i N-260 passa com a garantia de futur de la nostra població i també de la nostra economia.

Si parlem d’infraestructures no només ens hem de quedar amb les viàries, sinó que en l’era digital en què vivim també necessitem unes bones connexions telemàtiques, i això passa per tenir la connexió de fibra òptica, sí o sí.

Sense unes bones infraestructures avançarem, però ho farem més de pressa i amb més garanties si comptem amb una notable i necessària millora de les actuals.

Necessitem una comarca sostenible ecològicament, que promogui la utilització de la biomassa, la gestió dels residus amb un foment del reciclatge i amb una protecció del nostre sector primari amb una agricultura i ramaderia de proximitat i de qualitat.

Des del nostre partit entomem totes aquestes reptes comarcals i treballem dia a dia des de les institucions en les quals estem presents per revertir-los i convertir-los en una oportunitat de futur. Salut i república.