Murs

Ahir, 13 d’agost del 2021, va fer justament 60 anys que es va començar a construir el mur de Berlín, l’anomenat mur de la vergonya. Un filat provisional aixecat durant la nit va donar pas en poques setmanes a una obra mastodòntica que va ser el símbol de la Guerra Freda i una icona de la manca de llibertats del règim comunista. Durant 28 anys, més de 5.000 persones van tractar de creuar-lo i més de 3.000 van ser detingudes. Al voltant de 100 persones van morir en l’intent, l’última d’elles el 5 de febrer del 1989, uns mesos abans que, el 9 de novembre d’aquell any, la imparable multitud, anhelant la llibertat i el retrobament després de tants anys amb els seus parents, amics i conciutadans, el va fer a terra. La nostra societat avui en dia continua aixecant murs. Murs també ignominiosos. Murs que provenen de la por, el desconeixement i la manca d’obertura de mires que ens permetria veure que a l’altre costat també hi ha sentiments, humanitat i bondat. Murs com el de la intolerància, basat en la presumpció de tenir tota la raó i en la manca d’empatia amb els altres. Murs com el del racisme que aixeca barreres entre éssers humans a causa del color de la seva pell o del seu origen i procedència. Murs com el del maltractament de les dones o el de l’abús dels joves i infants. Murs com l’abandonament de la nostra joia més preuada: la gent gran. El mur de Berlín va caure perquè no es poden posar, per sempre, traves a la humanitat i no es poden protegir darrere barreres contranaturals, actituds i comportaments reprovables i a cops delictius.Determinats estaments de qualsevol societat, normalment els més poderosos, neguen l’existència d’aquests murs. Són murs que perpetuen la seva forma de vida i la caiguda dels quals produeix canvis no desitjats pels seus interessos. El 15 de juny del 1961, dos mesos abans que fos una realitat, el líder comunista d’Alemanya Oriental, Walter Ulbricht, va negar cap pla per construir el mur. Per tant, els murs de la nostra societat no solament cal intentar fer-los caure. Abans cal donar-los visibilitat, despertar les consciències d’aquells que els aixequen i empoderar i donar eines per lluitar aquells que els pateixen. A Lleida, tristament, molts d’aquests murs hi són ben presents i és responsabilitat de tots, també de les administracions i com a tal de la Paeria, visibilitzar-los, obrir-hi escletxes i finalment fer-los caure. Malauradament, a la nostra societat, i Lleida no n’és una excepció, tenim persones que venen a treballar sense cap més recurs que les seves mans, dones que són maltractades per les seves parelles, persones sense llar que han de dormir al carrer, infants víctimes d’abusos i també persones grans afectades per la soledat i la pobresa. La Paeria assumeix el seu paper. La gestió dels temporers durant la campanya de la fruita, el programa d’atenció a les persones en situació de pobresa extrema o sense llar, a les dones maltractades i als infants víctimes d’abusos, la cura de la nostra gent gran que viu sola i sense recursos o els ajuts per a les persones en situació de discapacitat o dependència en són una petita mostra. És per això que hi ha accions que són molt importants i que ens ajuden a ser millors com a comunitat. Accions com el conveni amb Aigües de Lleida per lluitar contra la pobresa energètica, com l’Edifici Comunitari de Múltiples Usos de propera construcció o com la recent iniciativa de la Conselleria de Drets Socials de les cases d’acollida per a joves maltractats sexualment (de la qual la nostra ciutat en formarà part contribueixen a enderrocar tots aquests murs i fer de Lleida una ciutat oberta, tolerant, respectuosa amb les diferències, cívica i, en darrera instància, i sobretot, humana. Fer caure els nostres murs és construir una societat millor. Tenim el ferm propòsit de deixar a les futures generacions un model de convivència que superi d’una vegada per totes les vergonyes del passat. Convidem tots els lleidatans i lleidatanes que s’hi sentin cridats, de manera individual o col·lectiva, mitjançant associacions, entitats, clubs o empreses, a posar cadascú el seu gra de sorra per fer caure els murs que encara patim. La Paeria hi serà. Aquesta és la nostra responsabilitat i l’objectiu que ens mou. Entre tots segur que ho farem possible.