Pot una empresa prohibir les propines als treballadors?

El salari, segons l’article 26 de l’Estatut dels Treballadors, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació dels serveis laborals, per compte aliè, tant si retribueixen el treball efectiu, qualsevol que sigui la forma de remuneració. Per tant, és una retribució pel treball realitzat per l’empleat. L’obligació del pagament del salari recau sempre sobre l’empresari. La propina és el resultat del pagament que el treballador rep per part dels clients del seu empresari (persones alienes a l’empresa i a la relació laboral i depenen d’un tercer), de forma lliure, voluntària i espontània, com un agraïment pels serveis prestats pel treballador.

Per tant, els ingressos que per concepte de propines reben els empleats dels establiments no constitueixen salari ni es pot parlar de retribució del servei prestat pel treballador. L’empresa, quan es mantingui al marge de la propina i del seu repartiment, s’entendrà com una donació entre persona treballadora i client, sense consideració de salari i, per tant, no existirà cap obligació de cotitzar per ella. És fonamental descriure els dos conceptes anteriors (salari i propines) per comprendre l’arrel del problema i les seves interconnexions mútues.

Sorgeixen molts dubtes al respecte. Un seria: si l’empresari gestiona, reparteix i controla d’alguna manera les propines, formarien part del salari? S’han d’incloure a la nòmina? En aquest cas, si l’ocupador gestiona o controla les propines, aquestes s’hauran d’incloure a la nòmina sota el concepte de propina i passarien a formar part del salari. Si la propina es configura com un concepte més en nòmina o, sota aquesta, es compensa qualsevol altre concepte, passarà a considerar-se com un ingrés provinent de l’empresari, la qual cosa implicarà la seva condició de salari i, per tant, el deure de cotitzar per les quantitats lliurades.

Pot una empresa impedir als seus treballadors acceptar gratificacions dels clients? Fa tres anys, l’empresa Serunión, que gestiona cinc establiments de restauració, després d’examinar els resultats d’una auditoria interna, va comprovar l’existència de certes irregularitats en la gestió dels diners en efectiu i va decidir unilateralment prohibir les propines. A partir d’aquí en els tiquets de caixa apareixia la frase “no s’admeten propines” i un cartell que indicava que “la nostra millor recompensa és que vostè torni a visitar-nos, per això no acceptem propines”. S’ha d’indicar que el personal fix obtenia una mitjana anual de 90 a 100 euros per aquesta via.

En una innovadora sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries (TSJA) s’estableix que la propina no té caràcter salarial ni s’integra en cap de les matèries contemplades a l’ET, per la qual cosa no es requereix cap acord amb els treballadors per part de l’empresari; tampoc, afegeix el Tribunal, pot ser considerada condició de treball més beneficiosa ni és un costum laboral, ja que no depèn de l’empresari, sinó de la lliure voluntat del client.

El Tribunal Suprem (TS), estimant el recurs de Comissions Obreres i la fiscalia, anul·la la sentència del TSJA i declara la nul·litat de la decisió adoptada per l’empresa i el dret de les persones afectades pel conflicte col·lectiu, a continuar rebent propines per part de la clientela, sense excloure els treballadors que estan laboralment vinculats a l’empresa amb contractes temporals, perquè fins ara les propines es repartien només entre els treballadors fixos (segons normes UE i ET, art. 15.6).

La sentència del TS puntualitza que “l’eliminació d’aquestes percepcions per part de l’empresa constitueix un canvi rellevant, no tant per la seva dimensió econòmica (sempre incerta), sinó en aspectes relatius al clima del treball i a l’existència d’estímuls o recompenses honorífiques”.

En tot cas, continua el Suprem, que “l’empresa pot acordar vàlidament la prohibició segons la plantilla sigui gratificada per la clientela, perquè aquesta potestat deriva del seu poder d’organització i direcció” (art. 1.1 i 20.1, ET), però hauria de seguir el procediment fixat a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors (modificació substancial de les condicions de treball), o sigui, hauria de negociar amb els treballadors. El TS entén que, encara que les propines no estan literalment tipificades com a condicions de treball en l’esmentat Estatut dels Treballadors, “la llista de condicions de treball contemplades per l’art. 41 és merament exemplificativa, de forma que aspectes del contracte de treball diversos del salari poden integrar-se en aquest concepte”.