Els mercats municipals a Lleida, un projecte amb futur

Un mercat és viu i és vida. Fa olor de fresc i s’hi escolten converses que acaben amb un “adeu-siau, fins demà”.

Amb aquest article voldria parlar obertament de models que han perdut el sentit que podien tenir fa una pila d’anys. I de noves fórmules que cal reinventar per adaptar els mercats municipals als temps que vivim. Parlem-ne, doncs, i posem damunt la taula que es tracta d’un model basat en concessions de parades a llarg termini, a partir del pagament inicial d’un cànon i que no han vist la manera de resistir davant els canvis.

Parlem també de la falta d’inversió municipal, la manca de flexibilitat dels contractes de concessió signats i sumem-hi la falta d’inversió dels operadors mentre n’ha durat la concessió. Aquesta podria ser una primera diagnosi, sense filtres, que explica el procés d’esllanguiment d’un model que tenia com a objectiu una realitat que, ara com ara, ens pot semblar entranyable: gestionar i garantir l’abastiment d’aliments a la població. Aquest era, ras i curt, el motiu pel qual van néixer els mercats municipals.

Òbviament, en els darrers 30 anys, aquest model ha anat patint la convulsió dels canvis constants tant des del punt de vista de l’oferta com de la demanda. . Segurament es va passar per alt que el tancament dels mercats municipals de Santa Teresa, l’any 2001, o del Mercat del Pla, l’any 2003, ja eren alertes que alguna cosa estava canviant respecte del model comercial, dels d’hàbits de compra i per extensió del format dels mercats municipals, no només a Lleida, sinó en el nostre àmbit geogràfic.

Els temps canvien i ens canvien. És innegable. Si parlem de l’oferta, primer foren les mitjanes i grans superfícies, després el baix cost. Si ens referim a la demanda, la seva segmentació per preu o per la demanda de serveis associats com l’ampliació dels horaris comercials, l’aparcament, de repartiment de la compra i, ja ara, la compra per internet. Una petita radiografia que ens situa davant d’un canvi de model inevitable que se suma a un gruix de persones consumidores cada cop més formades, més exigents, amb horaris i disponibilitats heterogenis i, vet aquí l’oportunitat, amb un gust pel retorn al producte de proximitat.

Per tal d’afrontar aquesta oportunitat de regeneració d’un model caduc, des de la regidoria de Consum, Comerç, Mercats i Participació, he treballat per disposar d’un diagnòstic acurat que confirma els punts esmentats i n’afegeix de nous. Aspectes que tenen a veure amb la necessitat d’esdevenir estructures que es puguin adaptar als canvis socials i que esdevinguin elements clau en la dinamització comercial, econòmica i social, no només dels barris on estan instal·lats, sinó també per a la resta de la ciutat, a l’Horta i als espais agraris que en formen part. Tots aquests elements són al tronc dels projectes que estem elaborant per donar un impuls definitiu als mercats de Ronda Fleming i també de Balàfia.

Projectes reals que presentarem d’aquí poc i que no s’aturaran, malgrat la necessitat de mantenir encesa la polèmica. Projectes amb futur, estratègics i que volem que siguin de ciutat.. Mentre alguns alimenten la discòrdia, aquesta regidoria ha fet i fa la feina, perquè els operadors que quedaven als mercats de Ronda Fleming i de Balàfia (molts dels quals amb les concessions finalitzades durant l’any 2020) poguessin mantenir la seva activitat en temps de pandèmia. Creiem que era un deure garantir el servei en el context Covid-19 i hem esperat el temps necessari per tornar a entomar la transformació dels mercats i deixar enrere, definitivament, aquesta situació eternament transitòria.

No vull acabar aquest article sense traslladar les ganes i esperança que tinc com a regidora de mercats i la confiança amb l’equip que forma part de la regidoria de tirar endavant aquests i altres projectes. El mercat de Ronda Fleming serà una realitat, recobrarà la vida i es modernitzarà per ser un punt estratègic del comerç local i de proximitat.