1 d'octubre: el dia que ens vam sentir poble com mai

Recordo les vigílies de l’1 d’octubre, aquella sensació a l’estómac que denotava que estava a punt d’arribar un dia decisiu per a tots nosaltres, tot i que crec que no érem gaire conscients de la importància i la transcendència del que viuríem aquell pròxim diumenge de la tardor del 2017. El divendres, 29 de setembre, vam fer una trobada organitzada per l’ANC en què s’explicaven els passos que hauríem de seguir els pròxims dies, sempre sense la consciència de l’Estat que teníem davant, sense saber com podria reaccionar, però amb tota la nostra il·lusió enfocada en aquella jornada de la democràcia.

La meva gran sorpresa va ser veure com de manera gairebé automàtica es va crear una xarxa de persones per preservar el nostre col·legi electoral i protegir la nostra gent, especialment els més grans i els infants, per comprar tota la intendència i, en definitiva, per organitzar un dia que preveiem festiu, amb el neguit que alguna cosa no estàvem controlant.

El jovent, i les persones no tan joves, ens vam quedar a dormir a terra damunt d’estoretes. Començava a fer fred, i a fora, al carrer, algú va encendre un foc. Quan van començar els torns de guàrdia, aquella sensació d’unitat ja estava en l’ambient, i calia preservar tot el que hi havia al nostre voltant.

Encara no havia sortit el sol quan, de manera màgica i enmig d’aplaudiments i moltes cares d’emoció, apareixia l’urna. En aquell moment, els misteris més ben guardats deixaven de ser misteri i ja eren una realitat. També copsaven l’atenció dels veïns i veïnes la pantalla gegant amb TV3 posada i la ràdio en amplificador, havíem d’estar ben informats. A poc a poc, aquell carrer que anomenàvem “del Nord” es va començar a omplir de gent. En aquell moment no ens imaginàvem pas que ben aviat canviaríem el nom del carrer pel dia de la jornada que estàvem protagonitzant.

El Concurs de pastissos estava a punt de començar, i les taules de la sala eren plenes de pastissos, cocs, magdalenes i galetes; tot fet amb la millor de les intencions. Havíem de tenir una quartada i aquella era la més dolça. Tothom a esmorzar.

A mig matí, van arribar les primeres imatges esfereïdores. Els cossos policials i repressius de l’Estat començaven a carregar en diversos col·legis. Es veien cares de pànic, però, alhora, cada vegada més unitat: era l’hora de blindar el local i, de retruc, blindar-nos com a poble. Els tractors més grossos, amb les màquines més pesants, tallaven l’entorn del local, i calia també fer guàrdia a les entrades del poble.

Uns cartells que indicaven Prohibit el pas, estem construint la República catalana, coronaven el local en què, a poc a poc, l’urna s’anava omplint, fins que, al final de la jornada, Penelles va demostrar que tenim molt clar que volem ser un Estat independent i en forma de República.

Em permeto descriure unes sensacions, uns sentiments i unes vivències que tots i cadascú de nosaltres va viure al seu interior i en el marc del seu poble, de la seva ciutat i de la seva comunitat. Estic segur que per a molts i moltes de nosaltres és un dia en què ens vam sentir més units que mai com a poble. Ens sentíem vinculats al nostre municipi, als nostres veïns i veïnes, i campanar a campanar, poble a poble, ens convertíem en un poble unit que volia i vol ser un estat.

Tampoc no imaginàvem que aquell dia gestàvem també un moviment polític. Junts és el fruit d’aquest dia, d’aquests sentiments, sensacions i d’aquesta fortalesa com a poble. Molta gent, alguns provinents d’altres partits polítics, altres de les seves cases i les seves feines, forjaven uns lideratges que posaven com a pal de paller la independència, i com a fita la implementació del mandat de l’1 d’octubre, aquest mandat que el poble de Catalunya va lluitar amb sang i cops de porra.

El lideratge d’un govern legítim, amb el president Puigdemont al capdavant, donen sentit i continuïtat a la lluita compartida de tot un poble. El sofriment de la presó i les victòries guanyades a l’exili han de ser la força de totes i tots per arribar a culminar el nostre camí, fins al final de trajecte.

Junts és un espai transversal, que vol donar respostes a les situacions d’emergència del país, governar de manera efectiva i responsable, però mai ajupir el cap. La nostra direcció és clara i determinant: davant tenim un Estat, però la potència d’un poble il·lusionat i determinat no té aturador. Confrontem dia a dia des d’Europa, el president Puigdemont ho fa, però fem-ho també des de cada ajuntament, des del petit gest que puguem fer cadascun de nosaltres. No malbaratem el llegat de l’1 d’octubre: Junts és paraula clau, i la unitat entre les diferents forces independentistes amb representació parlamentària és imprescindible per sentir-nos cada dia poble com mai.