COLABORACIÓN
La UGT-Terres de Lleida, en lluita constant
Fa més d’un any i mig que ens trobem immersos en una interminable pandèmia de la qual no sabem encara quan sortirem. Tampoc sabem què ens depara el futur. Però el que sí que tenim clar és que ens toca seguir treballant de valent, pensant en el futur de tots els treballadors i treballadores, persones que estan cada dia al peu del canó i que durant aquest temps no han defallit i han seguit endavant. És cert que no sabem què ens trobarem demà, si tindrem la mateixa feina o si perdrem el nostre lloc de treball, però el que sí que tenim clar és que el nostre sindicat farà costat a tothom i lluitarà fins on faci falta per continuar endavant.
I això no és nou. És el que portem fent al llarg dels més de 130 anys d’història del nostre sindicat i el que hem estat fent amb més implicació i constància des que va iniciar-se la pandèmia de la Covid-19, fa més de 18 mesos. En tot aquest temps, la UGT-Terres de Lleida no ha deixat de treballar ni un sol moment per buscar la millor sortida possible a totes aquelles persones afectades per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per defensar la situació de tots aquells treballadors i treballadores que cobraven per sota de conveni, per erradicar les injustícies que es troben les plantilles en els seus llocs de treball.
Desafortunadament, els serveis jurídics de la UGT s’han trobat desbordats arran de la Covid-19. Ho continuen estant ara, ja que són múltiples les demandes i reclamacions que reben cada dia; majoritàriament pel no-cobrament dels ERTO, però també per acomiadaments immersos en un ERO (expedient de regulació d’ocupació). Si ens fixem en les atencions de l’AMIC (l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya), un altre servei paral·lel del nostre sindicat, ens trobem amb una tessitura molt similar: l’augment substancial dels serveis de consulta i atenció.
La UGT-Terres de Lleida també ha treballat en els últims mesos per signar nous convenis, que suposen tots augments salarials per als treballadors i treballadores del sector.
Per exemple, a finals de l’any passat es va signar, després de mesos de dura negociació, el nou Conveni de Pastisseries de la demarcació de Lleida. També hem signat acords del Conveni provincial d’Emmagatzematge i Manipulats de càmeres de fruita, el Conveni estatal de Químiques, el Conveni provincial d’Òptiques i el Conveni autonòmic de Perruqueries.
I no ens podem oblidar que tenim en negociació el primer Conveni Estatal d’Empreses de Serveis Auxiliars d’Informació, Recepció, Cntrol d’Accessos i Comprovació d’Instal·lacions i el dels riders..
En un altre ordre de coses, el Govern espanyol ha aprovat ara una pujada immediata del salari mínim interprofessional (SMI), un augment d’uns 15 euros mensuals.
Una petició llargament reivindicada pels sindicats. I és que cal recordar que l’any 2007, ara fa 14 anys, el nostre sindicat ja va presentar la campanya “Posa’t a 1.000 euros.
Cap conveni per sota”, en la qual perseguia aconseguir que, en les negociacions dels convenis col·lectius, cap categoria professional tingués un salari interior als 1.000 euros bruts, donat que la nostra formació entenia que per portar una vida digna s’ha de percebre almenys 1.000 euros al mes.
En aquest sentit, i al trobar-se moltes persones per sota d’aquest sou, sempre parlem de treballadors pobres, persones que tot i treballar no arriben a final de mes..
En cas d’haver-se aplicat aquesta proposta de la UGT l’any 2007, actualment, segons el càlcul d’actualització de rendes amb l’IPC general per a períodes anuals complets de l’INE, actualment el salari mínim interprofessional hauria de ser d’uns 1.201 euros. I ara mateix estem molt lluny d’aquesta xifra, però no defallirem fins a aconseguir-ho!