L’Horta i la variant sud: passem pàgina definitivament

Els veïns de Lleida, i els de l’Horta en particular, recordaran que ara fa dotze anys el govern de la Generalitat va posar a informació pública el document tècnic Millora general. Nova carretera. Connexió oest de la variant sud de Lleida (C-13) amb la carretera A-2. Tram: Lleida-Alcarràs. Es tractava del projecte d’una carretera que formava la pota oest de la variant sud de Lleida i que tancava l’anella viària de la nostra ciutat. Una carretera que també malmetia, de manera molt greu, finques i habitatges de diferents partides de l’Horta de Lleida.

Tota la ciutadania de Lleida es va solidaritzar amb els veïns de l’Horta que veien amenaçada la seva forma de vida. No hi ha en tot Catalunya un exemple d’horta periurbana com la que té la ciutat de Lleida. L’Horta no són solament plantacions i cases al voltant del nucli urbà.

L’Horta és una forma de vida, un patrimoni social que es remunta segles en el temps i que cal protegir. Estem parlant de persones, de famílies. Famílies que generació rere generació han fet de les diferents partides el seu hàbitat de treball i de residència.

A l’Horta hi viuen més de 6.000 persones censades, i concretament a Copa d’Or, Sot de Fontanet, Rufea, Butsènit, Caparrella, Plana Gensana i Malgovern, les partides que eren afectades per la variant sud projectada, hi viuen més de 1.000 persones. Rufea i Butsènit estan documentades com a lloc de residència des del segle XII. Actualment la mateixa Generalitat té catalogada Butsènit com a entitat de població del municipi de Lleida.

Després de la Guerra dels Segadors van deixar de ser pobles per incorporar-se a Lleida. No es podia permetre que una carretera les partís per la meitat i les deixés fora de l’anella viària de la ciutat. La pressió popular va aturar el despropòsit i, davant l’evidència de les greus afectacions que suposaria, l’alcalde i el conseller es van quedar sols defensant el que era indefensable.

Tant l’ajuntament com la conselleria van haver de deixar estar el projecte. Tot i això, la planificació de l’obra va restar present al Pla Territorial de Ponent i a altres documents urbanístics de la Generalitat amb la important afectació que suposa això sobre el territori.. Amb l’alliberament del peatge de l’autopista AP-2 torna a tenir sentit la moció aprovada al Ple de la Paeria del juliol del 2006. Llavors, l’ajuntament de Lleida per unanimitat de tots els grups polítics va aprovar una moció que defensava aprofitar el traçat de l’AP-2, alliberant-la del peatge, per fer una variant sud simètrica a la nord. Precisament la variant nord, l’actual autovia A-2, és la prova que es pot conjugar una infraestructura necessària amb la protecció de l’Horta.

Lluny han quedat les crítiques que era una carretera massa allunyada de la ciutat. Els anys han demostrat l’encert de la seva planificació. Lleida se n’ha beneficiat, els pobles del nord de la comarca han experimentat creixements inimaginables i l’Horta no va patir una sagnant cicatriu com la que es plantejava llavors.

Les obres necessàries i que responen a la seguretat de les persones troben sens dubte el seu consens, la prova és la construcció en el seu moment de l’alta velocitat ferroviària. Ans al contrari, la variant sud tal com estava dissenyada ni era necessària ni respectava el territori.. Una de les prioritats de l’actual govern d’entesa, tant des de la regidoria d’Urbanisme com des de la regidoria de l’Horta, va ser endegar les gestions per desafectar els terrenys i excloure de qualsevol planificació la variant sud dissenyada pel tripartit. Això es va tractar en les periòdiques reunions que s’han mantingut aquests dos anys amb els diferents responsables de la conselleria de Territori i va culminar en la recent trobada amb el secretari de Territori i Mobilitat en què el govern català va assumir el compromís d’estudiar la fórmula legal per desprogramar la pota oest de la variant sud atès que l’autopista AP-2, ara alliberada, farà aquesta funció.

Amb aquesta decisió fem un pas endavant per aconseguir una ciutat millor. Aquesta és la Lleida que somiem. Una ciutat que respecti la seva història, el seu paisatge i les seves peculiaritats ancestrals. Tenim el privilegi de comptar amb l’Horta, un pulmó verd que ens envolta i que defineix els lleidatans, els que hi viuen i els que però se la senten seva. El progrés també passa per saber qui som i d’on venim. Si tenim clar això, no solament no malmetrem l’Horta, sinó que la defensarem com un dels actius més preuats de la nostra ciutat.