Per Lleida, un bon govern

Escoltar i comptar amb l’opinió de la ciutadania és essencial per tirar endavant els projectes de ciutat.

Esperonar la participació de les veïnes i dels veïns en la presa de decisions, més enllà de les eleccions, és una eina que ens ha de permetre avançar com a ciutat i reforçar la cohesió social. En aquesta línia, el PSC ha obert processos participatius per conèixer la veu de la ciutadania, a través d’enquestes que ens permeten saber amb més precisió quins usos i millores els agradaria implantar, per exemple, als entorns de l’estació de ferrocarril, al barri de Cappont i als Camps Elisis.

Escoltar i estar a prop de les necessitats de la ciutadania és cabdal per establir sinergies i complicitats i perquè Lleida avanci en el seu conjunt.

A un governant sempre se li pressuposa un comportament ètic quan es dedica a la política i al servei públic, especialment quan pren decisions.

No podem quedar-nos, però, amb anuncis i propaganda, com fa l’equip de govern municipal, que posa en marxa un codi ètic per avaluar el comportament de les regidores i regidors, però que amaga situacions que es produeixen en aquesta ciutat. És el cas del barri de Pardinyes, on s’han produït esdeveniments que han desembocat a una situació de conflicte, amb visions diferents i legítimes sobre el model de macroequipament per a temporers i sense sostre que no satisfà les necessitats de les persones.

Tenim un govern municipal que té minoria i que ha perdut una votació per aplicar el projecte que vol impulsar i, malgrat això, tira a cop de decret i pel dret sense tenir en compte les parts implicades.

És incomprensible que un govern municipal que s’erigeix com a exemple del republicanisme i de la transparència no hagi establert un debat amb experts en assistència social, ni amb els veïns ni amb els partits polítics per avaluar si la proposta s’adequa a les necessitats de la ciutadania, que legítimament també reclama la construcció d’un equipament residencial per a la gent gran en uns terrenys cedits precisament per a aquest ús. És ètic aquest comportament de fer les coses d’amagat sense donar explicacions i traspassant responsabilitats entre els membres del govern? Sembla que la política de governar sense escoltar duta a terme per l’alcalde és secundada pel regidor d’Urbanisme, que preveu ubicar la nova estació d’autobusos en uns terrenys d’un particular, que lògicament té dret a una compensació, en uns altres terrenys propietat de l’ajuntament de Lleida, a Copa d’Or.

En aquest punt, en què s’hi havien de construir equipaments comunitaris, ara s’hi podran construir pisos amb un valor comercial de gairebé 30 milions d’euros, segons un informe emès per un expert.

Malgrat que hi havia un consens dels partits de la Paeria per ubicar l’estació de busos a l’avinguda Tortosa, sota les vies, l’equip de govern municipal ha decidit agafar la proposta per consolidar l’estació de Lleida com una plataforma intermodal de transport i traduir-la en l’operació especulativa més important de la ciutat. La finalitat justifica els mitjans? No seria més lògic repensar la compensació a un privat i buscar alternatives perquè l’ajuntament assumeixi la inversió per edificar pisos, que podrien servir per desenvolupar polítiques municipals i facilitar l’accés a l’habitatge? Ja veiem que la transparència no és la senya d’identitat d’aquest govern municipal, que tampoc respon a les preguntes que li fa l’oposició, i que té un alcalde que es reuneix amb lobbies i col·lectius d’interessos sense que aparegui a l’agenda pública.

Això no és el que es pressuposava que havia de ser el govern de l’ètica i la bona governabilitat, que tampoc no escolta les peticions que li fa la ciutadania en matèria de recollida d’escombraries.

Pardinyes és el segon barri, després de Ciutat Jardí, en què s’ha posat en marxa el sistema de recollida porta a porta per valorar els residus, en el marc d’un pla pilot que cal anar modulant. Perquè aquesta proposta sigui un èxit de tots, el govern municipal s’ha de prendre seriosament el tema i escoltar els veïns per proposar millores en un projecte col·lectiu, que busca el benestar de tothom.

Si reclamen millorar la recollida del cartró i dels envasos i destinar més recursos ho hem de fer, i no cal gastar-se un milió d’euros en estudis encomanats a externs, quan a més tenim prou talent dins de l’administració.