La Seu Vella, patrimoni mundial

Aquest diumenge se celebra el Dia de la Seu Vella, símbol i orgull de la nostra ciutat, i que es mereix ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. Enguany, i després d’una pausa a causa de les restriccions per la pandèmia, tornem a pujar al Turó per reivindicar i retre homenatge a un monument que és la insígnia de la nostra ciutat. Per a moltes lleidatanes i lleidatans, el fet de veure la Seu Vella de fons, des de la carretera o des del tren, ens transmet aquell reconfortant missatge que ens diu que ja som a casa.

Precisament, una de les essències de l’antiga catedral és la transmissió d’emocions o de sentiments, sigui en un sentit o en un altre, i amb una major o menor intensitat, que contribueixen a engrandir els seus arguments històrics, socials, polítics i culturals. No és una fita fàcil, però fins ara s’han fet passos importants per presentar un projecte ambiciós davant de la UNESCO, que té en compte potenciar l’atractiu patrimonial, turístic i urbanístic de la ciutat de Lleida. El Turó de la Seu Vella és un tot perquè valora el conjunt de la ciutat i contribueix a generar una imatge positiva.

El monument actua com un gran catalitzador, ja que en l’anterior mandat socialista ens va permetre avançar en la concepció d’una nova ordenança del paisatge pionera i en el plantejament d’actuacions urbanístiques al voltant de la catedral per tal d’establir les sinergies necessàries amb el Centre Històric.El projecte de precandidatura, que vam tenir l’ocasió de presentar tant a la Generalitat com a l’Estat, incorpora actuacions transversals i ambicioses, com ara de preservació paisatgística i millores en l’accessibilitat que ja han estat implementades, com l’enjardinament d’alguns punts, la instauració de la velocitat 20/30 i d’ascensors. De la mateixa manera, hem de tenir sempre present la importància d’actuar dins del monument, preveient les obres de preservació necessàries. Aquest diumenge que commemorem aquest dia tan especial recordo moments que personalment em van permetre enfortir el lligam amb la Seu Vella, per la qual he tingut l’ocasió i el privilegi de treballar-hi.

Va ser, per exemple, a l’hora de treballar per incorporar una esmena d’un milió d’euros als pressupostos de l’Estat per rehabilitar el campanar de l’antiga catedral i per aconseguir els fons per avançar en la recuperació del Castell de la Suda gràcies a la implicació de la Secretaria General de Turisme del Govern de l’Estat. Tanmateix, va passant el temps i no veiem un govern municipal ni la Generalitat gaire determinats a l’hora de defensar la Seu Vella com a Patrimoni de la Humanitat ni per precisar un full de ruta clar. És cabdal que, per aconseguir el reconeixement de la UNESCO, el govern municipal d’ERC i Junts s’ho creguin i facin una aposta clara pel projecte.

Per donar més força a la candidatura, també és essencial comptar amb la participació de la ciutadania i aprofundir en un projecte que és col·lectiu, perquè la Seu Vella és el patrimoni de totes i tots nosaltres. La Seu Vella i la cultura són uns dels màxims exponents a la ciutat de Lleida i són motors de creixement i de transmissió de coneixement que no podem desaprofitar.Voldria acabar l’article d’avui fent una especial referència a Virtudes Molina, activista del barri de Pardinyes i mare de la companya i amiga Cristina Morón, que ha traspassat aquesta setmana. Que la terra et sigui lleu.