Passejar a rambla Ferran

La rambla Ferran reclama un revulsiu. Els canvis socials i econòmics que s’han produït en els últims anys, sumats a l’impacte de la pandèmia, ens condueixen a la necessitat de presentar propostes per potenciar i dotar de nous usos un espai que és considerat un dels grans paisatges a protegir de la nostra ciutat. Per això cal impulsar mesures amb la finalitat d’adaptar la rambla Ferran a les necessitats actuals de la ciutadania, i això vol dir fer-la més amable, millorar-ne l’accessibilitat i dinamitzar-la des dels àmbits social, cultural, comercial i residencial.

Ara bé. Què ha fet el govern municipal de la Paeria? Res bé; ha enderrocat els quioscos. La rambla Ferran és un passatge que ha de tenir un paper rellevant com a nexe entre l’estació de ferrocarril, Pardinyes, el Noguerola, el Centre Històric i Cappont.

I des del PSC hem treballat propostes que pretenen impulsar la rambla Ferran des del punt de vista urbanístic, mediambiental, paisatgístic i arquitectònic. Per aconseguir-ho, ha sigut essencial haver comptat amb les visions que ens han fet arribar la ciutadania i els professionals, que hem estudiat detalladament, en la línia amb els processos que ja vam obrir en el passat mandat socialista per reformar les places Josep Prenafeta, davant l’Auditori Municipal Enric Granados, i la plaça de la Panera. Aquest procés de participació ciutadana ens ha permès tenir un debat col·lectiu reflexionat en què hi han convergit idees que estableixen unes bases encara més sòlides per encertar la tecla que necessita la Rambla.

Per exemple, fent que sigui més sostenible, amb una major il·luminació, incrementant-ne la vegetació i les zones verdes i pacificant el trànsit. També millorant la qualitat urbanística, amb la incorporació de nou mobiliari urbà i posant en valor els elements històrics de l’avinguda per tal que sigui més agradable per passejar-hi. Un estudi de l’arquitecte municipal Francesc Arola, del Coordinador d’Urbanisme, Joan Blanch, i dels seus equips preveia ampliar les voreres, crear illes per guanyanr espai per a vianants i reduir el trànsit, facilitant també l’accés a Cappont a través del Pont de les Guitarres.

Per projectar la Rambla, però, no n’hi ha prou només amb mesures urbanístiques, sinó que cal anar més enllà, i això vol dir preveure plans de dinamització comunitaris i comercials per fer més atractiva la zona i generar les sinergies econòmiques necessàries. Tanmateix, el vent no juga gaire a favor de la rambla després de la inacció del govern municipal amb el Pla de l’Estació. Nosaltres volíem activar els terrenys al costat de l’estació per generar nous equipaments, zones verdes, així com nous espais comercials i d’oci per incrementar la centralitat de l’estació i de la rambla respecte a tot el territori.

Un dels principals reptes és que els batecs vitals de Rambla Ferran siguin constants, durant tota la setmana i a totes les franges horàries i, per això, és important preservar i potenciar els usos relacionats amb l’activitat comercial, cultural, social i d’habitatge. En aquesta línia, durant el passat mandat socialista vam impulsar la implantació del Museu Morera i de l’Oficina d’Atenció Ciutadana a la Rambla. Millorar la qualitat funcional, ambiental i paisatgística de la rambla Ferran és un repte, però alhora una oportunitat que cal implementar, aprofitant i adaptant-nos als canvis que es preveu que es produeixin a les ciutats, entre les quals Lleida, per adaptar-nos als nous paradigmes de la mobilitat i fer-les més sostenibles.

Hem d’aprofitar el corrent que vingui al nostre favor i fer que els vianants i el transport públic –i en definitiva la ciutadania– siguin encara més protagonistes de la Rambla.