Camí cap a la transformació

L’eina imprescindible de qualsevol govern és, sens dubte, la dels pressupostos. I més quan aquest govern té vocació transformadora i l’encàrrec d’implementar la recuperació econòmica, social i emocional que demana el país després de gairebé dos anys de pandèmia. Els pressupostos determinen la priorització de recursos disponibles en funció de com volem que esdevingui aquesta transformació.

I en el cas de Catalunya, el mandat que la ciutadania ha encomanat al Govern a través de les urnes és el d’una transformació social, verda, feminista i democràtica. Amb un increment del 18% respecte als anteriors comptes, és evident que l’aposta del govern passa per una transformació que defuig de les retallades i opta per l’enfortiment dels serveis públics com a garants de l’equitat en un context en què la Covid encara ha incrementat més les desigualtats. Destinar 3 de cada 4 euros en despesa social és, precisament, revertir aquesta situació.

I això no només s’anuncia sinó que es concreta en aquest projecte de pressupostos que inicien el seu camí per a poder ser aprovats al més aviat possible. Un camí que incorporarà debats i negociacions, però que, en el seu tram final, interpel·larà els diferents grups parlamentaris a donar-hi suport o a oposar-s’hi. I tothom haurà d’assumir la seva part de responsabilitat, tant en un sentit com en l’altre.Certament, la incorporació de 2.142 milions d’euros provinents dels Fons Next Generation EU permeten quadrar uns comptes clarament expansius, però alhora fixen les bases cap a un exercici no només de gestió del dia a dia, sinó de transformació del model productiu i de consum.

La transició energètica o l’economia circular s’han de veure reflectits en les polítiques que es desgranin a partir d’aquesta declaració d’intencions. Les conclusions que ens arriben aquests dies des de Glasgow i les evidències diàries dels efectes del canvi climàtic no ens donen marge de maniobra. I és precisament aquest el camí que el govern sorgit de les urnes del 14 de febrer passat ha iniciat, amb accions concretes com l’aprovació del decret d’energies renovables o l’anunci d’inclusió d’una moratòria per a les plantes incineradores de residus a la propera llei d’acompanyament dels pressupostos.L’increment de més del 50% d’inversió en el sector públic permetrà la contractació de 28.882 servidors públics, entre els quals 17.663 professionals de la salut, 5.498 docents, 840 agents dels mossos d’esquadra, 250 bombers o 97 agents rurals.

I no només això, sinó que l’horitzó d’increment en més de 5.000 milions d’euros en salut durant els propers cinc anys, especialment en primària, la gratuïtat de les llars d’infants i les reduccions progressives de ràtios en el sistema educatiu o l’increment del parc públic d’habitatge amb més de 3.300 nous habitatges a preus socials demostren que darrere aquest projecte de pressupostos hi ha la clara voluntat transformadora que necessita el nostre país en base a valors republicans.I pel que fa a la nostra vegueria, juntament amb la del Pirineu i el Solsonès, i per la part que em correspon com a delegat del govern a Lleida, és evident que aquesta transformació també passa per l’equilibri territorial i que les reivindicacions transmeses han donat el seu fruit, amb un increment del pressupost en inversions del 32% a la demarcació. Projectes com la carretera de Comiols, el nou bloc quirúrgic a l’hospital Arnau de Vilanova, el desplegament de la fibra òptica o les inversions en centres educatius de Tàrrega, Guissona, Vilagrassa, Albesa o Lleida en són bons exemples.Queda molt camí a recórrer per assolir aquesta equitat per la qual tots treballem. Queda molt a fer per assolir l’equilibri territorial i fer efectiva aquesta transformació social, verda, feminista i democràtica. Però el full de ruta anunciat aquest dimarts pel govern –i a l’espera del suport de la resta de grups parlamentaris– és la prova més evident que som aquí per transformar i per avançar cap a una societat més pròspera, més justa, més sostenible i més lliure.