Pau Gasol: Un exemple a seguir

Fa unes setmanes, Pau Gasol va anunciar la seva retirada com a jugador professional de bàsquet als 41 anys i després de 21 temporades en actiu. Es retira un dels millors esportistes catalans i espanyols de la història de tots els temps. Perquè més que un jugador de bàsquet, un fabulós esportista i un gran líder, ha estat un artista, un talent portentós, una veu poderosa que va aconseguir cotes no aconseguides abans.

Actualment és ambaixador d’UNICEF, en què canalitza la seva inquietud social pels més desfavorits i ha creat la Fundació Gasol, una referència mundial en la lluita contra l’obesitat infantil i en la promoció d’hàbits saludables i l’exercici físic. Soc un gran seguidor del Pau, des de fa molts anys, no només com a professional, sinó també com un líder amb valors socials, morals i esportius (cultura de treball, actitud de lluita, esperit de superació, talent, gestió de les emocions i de l’error en el procés humà d’aprenentatge, tan distint del fracàs i la desqualificació personal; els valors com ciment sòlid inoculat des de la més tendra infància, humilitat en la victòria i en la derrota, respecte al contrari...) (Álvarez). Un jugador que ha tractat de convertir en reflexions tota la vida viscuda.

El seu gran missatge: “Sempre llegint, sempre aprenent. Llegir és poder. Estudia i aprèn, perquè en la vida et poden arrencar moltes coses, però no els coneixements”.

Personalment, sempre he compartit aquesta filosofia de vida. I llegint hem après molt de la vida i de les reflexions del Pau. Perquè m’agrada aprendre dels millors; dels que en saben més; dels que tenen alguna cosa per aportar.Ens has donat a conèixer que l’educació té un paper clau en la vida de qualsevol persona.

És la base del desenvolupament de qualsevol individu, a partir de la qual adquirim els fonaments amb què cadascú de nosaltres construïm la nostra forma de pensar i entendre el món. Ens has transmès que a l’escola s’ensenya a llegir, a escriure, a sumar i a restar; s’ensenya història, ciències, tecnologia.. però no s’aprèn a seguir un estil de vida saludable.

Avui dia, per exemple, existeix una epidèmia d’obesitat infantil que afecta a escala global. A Espanya concretament, dos de cada cinc nens pateixen sobrepès o obesitat. No podem oblidar que l’estat de salut dels nens i nenes influeix en el seu nivell d’aprenentatge i de rendiment escolar i acadèmic.

Educar en salut implica la importància de l’activitat física, aprendre a menjar bé i a diferenciar entre aliments nutritius i “comida basura”, transmetre la rellevància del descans i de treballar en les emocions. Com així mateix la necessitat de reivindicar l’educació física (que avui dia no ocupa més de dos hores en els programes escolars). L’activitat física contribueix a la prevenció de malalties i ajuda al benestar emocional de les persones, a més a més és un potent instrument pedagògic en l’ensenyament de valors i el desenvolupament d’habilitats.Sempre ens has recalcat la necessitat de reivindicar el paper de la dona en la societat, en la igualtat i concretament en l’esport.

Ha sortit una nova generació de dones , l’ambició de les quals no té límits i que donaran molt de què parlar, gràcies als valors que desprenen cada vegada que competeixen: esforç, sacrifici i ambició sense límits, sense pors i sense complexos. Perquè tu, Pau, de la mateixa manera, has intentat ser millor cada dia, cada any, sense posar-te límits ni deixar que ningú te’ls posi. Al llarg de tota la teva vida esportiva has tingut present que no sempre els més alts arriben més amunt, no sempre els més ràpids arriben abans, no sempre els més forts són els que guanyen la batalla.

Però els que més entrenen, més s’esforcen i més creuen en l’equip són els que més vegades aconseguiran la victòria.Ens has recordat que l’adversitat i el fracàs formen part de la vida i de l’esport. El nostre futur dependrà de la forma d’afrontar-los. Si els afrontem amb determinació, tindrem més possibilitats de recuperar-nos i sortir triomfadors.Gràcies, Pau, perquè ets un exemple a seguir.