Suspens en cultura

Aquesta setmana s’han lliurat els premis d’assaig Josep Vallverdú i de poesia Màrius Torres. Felicito els guanyadors i els participants, que transmeten, a través de les seves obres, un pensament crític, anàlisi i reflexions que ens aporten un important aprenentatge. Per poder aspirar a la plenitud política i ciutadana ens calen analistes que, mitjançant la força de la paraula, treguin a la llum les necessitats i les mancances que existeixen i que ens obrin camins de futur.

La cultura és una inversió que ens beneficia socialment, que crea noves oportunitats i que ens condueix als canvis que ens permeten evolucionar i millorar.Per això, la cultura ha de tenir un paper cabdal a la ciutat de Lleida per tal d’avançar i aprendre en l’àmbit professional, però sobretot en el personal. La cultura és sinònim d’oportunitats, de més educació i de compartir uns valors que transcendeixen en les nostres relacions personals. Des de les institucions públiques cal posar tots els recursos a l’abast per facilitar l’accés amb igualtat d’oportunitats de la ciutadania, i dels joves en particular, a la cultura, a l’educació, a l’esport i al lleure.

Hem d’escoltar més els joves per tal que ens expliquin el model cultural que volen, com canalitzar-lo i fer-los partícips.La força de la cultura també ens obliga a presentar propostes i contraposar idees amb arguments, sense caure en atacs a la lleugera. En aquest cas, sí que hem de donar un toc d’atenció a l’equip de govern municipal al voltant de la gestió que fa per acostar la cultura a la nostra ciutadania. És inacceptable la falta de previsió i la improvisació que s’ha produït amb la gestió del Cafè del Teatre, que està tancat des de l’estiu a l’espera d’adjudicar la gestió del local, o que encara no hagin començat les classes d’art per a l’alumnat de la Universitat Popular a l’Escola Leandre Cristòfol, malgrat ser ja al mes de novembre, perquè no s’han contractat els professors.

Tampoc tenim bons auguris per a la Llotja, que l’any que ve comptarà amb el mateix pressupost que enguany –malgrat que el 2022 hauria de ser el de la plena reactivació–, i un 27% menys respecte al del 2020. Estem decebuts.També hem d’alertar de les conseqüències per a la idònia projecció de les entitats d’arts escèniques de la ciutat que tenen previst participar en la propera 29a edició, que veuran com hauran de comprimir tots els actes en un mes en comptes dels tres com s’havia vingut fent fins ara i, a més, durant el juny, quan és probable i lògic que l’Aula de Teatre necessiti més espais per programar les activitats de finals de curs. I mentrestant, el govern municipal d’ERC i Junts segueix sense cap pla per promocionar i internacionalitzar les petites i mitjanes empreses culturals, no treballa per impulsar les residències artístiques amb l’objectiu d’atreure estades de creadors que ens aportin expertesa, no ha constituït la comissió per declarar el Garrotín com a Bé Immaterial de la ciutat –portem ja més d’un any així– i encara no ha signat amb la Generalitat un pla per preservar les muralles.Aquest llistat d’inacció per a la ciutat, en el qual incloem la pèrdua de la Mostra de Cinema Llatinoamericà o el Festival Internacional de Dansa Urbana, entre d’altres, ens porta a suspendre l’equip de govern municipal de la Paeria en matèria de cultura.

No volem caure en la crítica fàcil, però els fets parlen per si sols i ara mateix la gestió del regidor de Cultura no fa més que afeblir el sector cultural i educatiu de la ciutat de Lleida.