No tots els herois porten capa

Els padrins i les padrines constituïm un teixit familiar que suporta moltes mancances de l’engranatge productiu i social. Sense el contrafort dels avis la societat seria diferent. L’exercici del nostre compromís és un veritable regal, un acte d’amor i de generositat del qual es beneficien les generacions que hem creat.

Voleu que us digui una relació sempre positiva...? La dels nets amb els seus padrins i padrines. Una padrina comentava riallera: “Si hagués sabut com n’és de meravellós tenir nets, els hauria tingut en lloc dels fills.” Acceptem aquest paper amb un sentiment de complaença, obligació i responsabilitat ben entesa, encara que el nostre imperatiu sigui també consentir-los una mica. Pensem en les coses que els agraden, els contem uns relats plens de vida ben diferents d’aquells que surten a la televisió.

som un esbargiment garantit. Els ajudem a descobrir el món sense presses, perquè per a ells tot és el present i encara no valoren el passat ni el futur; és aquella època d’infantesa en la qual encara són investigadors. Uns i altres ens sentim més revitalitzats, la vida avança al nostre costat encara que els genolls i l’esquena reconsiderin la seva tolerància.

No em sap greu dir que també ens ensenyen: molts marrecs saben d’informàtica més que els seus padrins: el futur del món creix dins les aules de primària. Però fixeu-vos que no som els únics que es cansen: mai no hi ha hagut un nen tan adorable que la mare o el pare no vulgui posar a dormir. Per a ells la nostra casa és plena d’objectes i sensacions admirables: “Aquesta és la foto del teu pare quan també tenia 6 anys i mira la meva vestit d’almirall el dia de la primera comunió...” En el meu cas, queden entusiasmats amb els joguets de llauna que funcionen sense piles, el cine Nic, les baldufes, la màquina d’escriure.

coses que necessiten un treball, i, ves per on, aprenen una lliçó que fa temps que sabem: els resultats que aconsegueixes estaran en proporció a l’esforç que hi apliques. En nosaltres troben un amor sense judicis, desinteressat. Som la baula de la renovació biològica i del futur d’un país.

i el nostre sou és simplement acompanyar-los en el procés de creixement. La casa dels padrins, aquella olor de galetes maria, la tassa de llet amb Cola Cao, les mirades plenes de complicitat.. això no s’oblida mai.

És el llenguatge del cor que ara en diuen “llenguatge no verbal” i des que li han canviat el nom fins i tot sembla més important. Fixeu-vos que les seves preguntes de tan innocents són complicades, o si no a veure com responeu ràpidament aquest dubte del meu net: “Padrí, per què els avions per volar no mouen les ales?” Aeronàutica de primària.Per acabar, permeteu-me esmentar una situació no tan gratificant: els “padrins servents”. Tots en coneixem.

Viuen sempre pendents dels horaris marcats pels seus fills i nets. Però fixeu-vos que, malgrat tot i més, mai no protesten perquè tenen arrelat el sentiment d’ajudar els éssers estimats, encara que els aplani el pes de la responsabilitat.. i potser la indiferència dels seus fills.

Com us deia, no tots els herois porten capa.