Lourdes Beneria i Farré: Pensar l’economia amb ‘ulls de dona’

El passat 11 de novembre la Universitat de Lleida va investir doctora honoris causa la professora Lourdes Beneria i Farré, filla de la Vall de Boí (1937). La major part de la seva vida professional l’ha exercit als Estats Units, sobretot a la Universitat de Cornell, a Ithaca. El nom d’aquesta ciutat ens evoca utopia i llibertat.

Resulta impossible resumir en les poques línies d’un article la trajectòria intel·lectual i l’obra científica de la professora Beneria, que ha justificat que la nostra universitat li concedeixi el doctorat honoris causa. És per aquesta raó que intentaré fer un breu esbós però confio a ser capaç de transmetre, amb prou claredat, la gran dimensió professional i humana de la professora Beneria.Va anar a estudiar a Barcelona, havent passat per Lleida en la seva etapa del batxillerat superior (col·legi la Sagrada Família). Els estudis d’Economia eren nous a Barcelona, estudis molt poc femenins per a l’època.

I, com ja ha manifestat en alguna ocasió la professora Beneria: “En tota la seva etapa formativa universitària no va tenir cap professora dona”.Fou la primera dona a aconseguir una càtedra al departament de Planificació Urbana i Regional, encarregada de l’Àrea d’Estudis de Gènere, Feminisme i Sexualitat a la Universitat de Cornell, a Ithaca (Estat de Nova York), en el període 1987-2009, universitat a la qual continua vinculada com a professora emèrita. Al llarg de la seva vida professional ha col·laborat amb molts organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball, el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (Unifem), el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), i l’Institut de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social (UNRISD), entre d’altres. Dins dels molts premis i distincions que ha rebut per la seva trajectòria professional i personal es podrien destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva contribució a la recerca econòmica (2018), el mateix any que la va rebre el nostre estimat amic i rector Joan Viñas; la Medalla President Macià, per la seva trajectòria laboral (2016); la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, atorgada pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2002), i el Premi Alice Cook de la Cornell University (2000) pels seus treballs relacionats amb les dones, entre d’altres.Els seus àmbits de recerca, treballs i reflexions han estat al voltant de l’economia del treball, la subestimació del treball de les dones, els mercats de treball formals i no formals.

Ha reflexionat, escrit i qüestionat la visió androcèntrica (l’home econòmic) de l’economia neoclàssica. Ha treballat sobre la globalització i el desenvolupament a Amèrica Llatina, denunciant com les polítiques d’ajust estructural (PAE) dels anys 1980 i 1990 en els països en desenvolupament van ser nefastes i van provocar més patiment i misèria, sobretot a les dones i als infants.També ha estudiat l’impacte de la feminització de les migracions internacionals i els efectes de la crisi del 2008 sobre el mercat de treball i la precarització. Remarca com el treball de les cures que realitzen les dones immigrants, per exemple a Espanya, ha servit per substituir, en alguns casos, les dones espanyoles en l’esfera de la llar i com aquestes han pogut dedicar més temps a l’esfera de la producció.I, per descomptat, ha mostrat una gran preocupació per la problemàtica mediambiental i com aquesta ha de ser prioritària.

Si no tenim planeta on viure, la resta de problemes deixaran de ser rellevants.Per a la professora Beneria és necessari “ficar en el centre de les nostres agendes els temes de distribució, desigualtat, ètica, medi ambient i, fins i tot, la mateixa naturalesa de la felicitat individual, el benestar col·lectiu i el canvi social. Per als i les economistes i científiques socials, una tasca urgent és traduir aquests objectius més generals en polítiques i accions específiques”. La professora Beneria és considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització.

I, com descriu Carmen Castro García (Atlánticas, 2016), “és una de les grans pioneres economistes feministes que van optar per aplicar la teoria i crítica feminista a les anàlisis i efectes de l’economia ortodoxa sobre les condicions de vida de les persones, ficant el focus d’atenció en les posicions socials de les dones i en l’evolució de la desigualtat de gènere”.En el seu moment, la professora Beneria va escollir un camp poc conegut i, per a l’acadèmia, fins i tot, poc important. És de justícia agrair a aquelles persones recercadores com ella que s’endinsin en terrenys poc segurs però molt importants per ajudar-nos a conèixer millor la realitat social i econòmica que ens està tocant viure.I, modestament, des d’aquestes pàgines, voldria dir a la professora Lourdes Beneria i Farré que necessitem el seu mestratge. Necessitem saber encarar els problemes socials i econòmics no amb una visió androcèntrica (home econòmic) sinó, tal com ella ens ensenya en els seus treballs, amb “ulls de dona”.