L'escola d'“un sol poble”

Desenes i desenes de ponentins i de pirinencs vam ser dissabte a Barcelona amb motiu de la mobilització convocada per la plataforma Som Escola. Ara i sempre, escola en català, era el lema. Era una resposta a una instrumentalització de la llengua per interessos espuris.

No era, no és cosa sols d’independentistes, ni de sobiranistes, per molt que Òmnium Cultural sigui entitat dinamitzadora de la plataforma. El català és patrimoni de totes i tots i la immersió lingüística a l’escola i l’institut, tenir-hi el català com a llengua vehicular, no és una agressió contra el castellà, ni contra el seu ús ni contra la identitat lingüística de castellanoparlants. A Catalunya s’hi parlen unes 300 llengües diferents i la llengua pròpia del territori hi fa, hi ha de fer, el paper de cohesió social, ja sigui l’occità a l’Aran o el català a la resta del Principat.

És un dret de tot infant i jove de tenir accés a aconseguir ser competent lingüísticament en català per poder interaccionar i accedir al patrimoni creat, heretat i compartit per aquesta comunitat lingüística. I és que els infants i joves de Catalunya ja adquireixen, a banda, altres llengües fruit del context i del sistema educatiu formal. A l’escola i l’institut no sols s’hi ensenya el català, sinó també, com a mínim, el castellà i l’anglès.

I ho fan amb uns nivells d’aprenentatge similiars: “Les puntuacions mitjanes globals en llengua catalana (76,7) i llengua castellana (73,5) mostren una diferència que no arriba als 3,2 punts”, afirma el quadern L’avaluació de sisè d’educació primària 2021 del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. Pel que fa a l’anglès, la puntuació mitjana a Primària és força aproximada, de 73,2 punts.El mateix organisme assenyala resultats similars en l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO a Catalunya 2006-2013-2021: “S’ha evidenciat que el 66,1% dels factors que influeixen en l’assoliment de la competència comunicativa són comuns tant en llengua catalana com en llengua castellana. Per tant, si el resultat mitjà obtingut en una de les dues llengües és positiu, és molt probable que el resultat en l’altra llengua també ho sigui.”Vivim en un context de creixent consum audiovisual i de les plataformes d’Internet.

L’estudi de secundària apunta: “En el consum audiovisual, el castellà és molt més usat que el català. Tan sols un 20% de l’alumnat consumeix audiovisuals en català en alguna mesura destacable, dels quals la pràctica totalitat el combina amb el castellà. La resta és majoritàriament consum en castellà, si bé creix l’ús d’altres llengües.

A l’hora d’interactuar a les xarxes socials, la presència del català augmenta, però es manté molt inferior a la del castellà.” No sols això, fora de l’àmbit lectiu, “el castellà és la llengua més usada en l’activitat esportiva”. La balança tampoc s’equilibra, ni molt menys, en l’abast de referents d’Internet, de videojocs, televisiu, del cinema, radiofònic, de la premsa diària i periòdica, editorial.. ni al carrer ni en determinats àmbits institucionals.Com que el conflicte sembla que no és entre el català i les 300 llengües que es parlen dia a dia a Catalunya sinó que s’intenta representar que és amb el castellà, mirem xifres.

Gairebé 493 milions de persones al món tenen el castellà com a llengua materna i el nombre de parlants s’eleva als 591 milions, segons l’anuari El español: una lengua viva. Informe 2021, de l’Instituto Cervantes.El català, en canvi, té un potencial de 13 milions de parlants distribuïts per un tros d’Europa amb una forta pressió per part de llengües d’estat, com ara el castellà, el francès o l’italià, i per la llengua de la globalització, l’anglès. Al continent europeu hi ha llengües amb un nombre similar de parlants, com el grec o el txec.

Menys en tenen el suec (10 milions), el noruec (5 milions), l’eslovac (5 milions) o el lituà (4 milions), per exemple. Ara bé, el català tampoc s’hi podria comparar, ja que tots aquests altres tenen el suport institucional de ser llengua d’estat, cosa que el català sols té a Andorra amb els seus 78.000 habitants. La llengua és un bé comú, a mantenir, gaudir i tenir cura.Amb l’excusa de la llengua hi ha qui vol enterbolir i embrutir l’ambient.

No és bona notícia, tampoc, que hi hagi òrgans judicials que pretenguin imposar criteris sense ni ser els experts en el fet educatiu ni seguint el sentir d’allò consensuat per la majoria de la població. A hores d’ara, ni tan sols a l’escola i l’institut el català ja no és ni la llengua majoritària, tal com ha admès darrerament el propi Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Tinguem en compte que hi ha qui sols tindrà l’oportunitat de tenir contacte amb el català en l’àmbit escolar.A l’escola no li fa falta més crispació sinó més treball per a la convivència i el benestar, més atenció a la diversitat, més acció comunitària, més relació amb l’entorn i contextualitzar aprenentatges d’una educació integral.

Tot això gràcies a equips educatius multidisciplinaris, amb docents treballant colze a colze amb altres perfils professionals com les educadores i educadors socials (amb bons resultats en el segon curs d’implantació en alguns centres de Catalunya i amb un bagatge de més de 20 anys en altres punts de l’estat espanyol).Ben vigent són les paraules de fa més de mig segle de l’historiador, advocat i activista cerverí Josep Benet: “Tots reclamant que l’ensenyament de l’idioma català sigui una realitat per a tothom, perquè a Catalunya ningú es pugui sentir discriminat per raó d’idioma. Perquè uns i altres, catalans de llinatge i nous catalans, formem un sol poble.” I com un sol poble hem de desactivar discursos segregadors.