100 dies d'alcaldia

Avui, 27 de desembre, fa 100 dies que soc alcalde de la Seu d’Urgell. Escric aquestes línies estant confinat per haver contret la Covid, molt escaient en el marc d’aquesta legislatura. Desconec d’on ve aquesta tradició de donar 100 dies de suposat marge, en tot cas no he percebut que se’m donés ni un sol dia de coll, ni jo ho he pretès.

Les primeres setmanes amb la Fira de Sant Ermengol i la Trobada Empresarial van ser frenètiques, ja que, a més d’aquests grans esdeveniments, teníem projectes que no permetien abaixar la guàrdia ni un segon. Em refereixo a projectes com el nou hospital, l’equipament per a la gent gran, la nova universitat d’INEFC Pirineus o el projecte de la Ciutadella, tot projectes transcendentals per al nostre municipi. M’he reunit amb tothom que ho ha sol·licitat amb multitud de casuístiques, laborals, habitacionals, administratives.

Si m’ha estat possible, he ajudat en la mesura del possible, però he de reconèixer que, en més casos dels que m’agradaria, el que se’m demanava no estava en les meves mans.Una sensació que ja tenia, però que amb l’alcaldia se m’ha accentuat, és el de la responsabilitat municipal. Intento explicar-me. Quan neva, estic pensant que no fongui i es quedin glaçats els carrers.

Quan hi ha un tram de vorera en mal estat, penso a veure quan la podem arreglar i que ningú hi prengui mal. Quan algú perd la feina, penso en com el o la podríem ajudar. Però no tot és preocupació, ni molt menys, en aquests 100 dies hi ha hagut moltíssimes alegries, en primer lloc, recuperar la presencialitat en molts esdeveniments, com per exemple la Festa de la Gent Gran o per la fira.

També moltes alegries en el dia a dia, quan pots ajudar algú, quan algun urgellenc o urgellenca assoleix un èxit, i és que un sentiment predominant és el d’orgull de ciutat. També hi ha hagut dies històrics. Sens dubte, la inauguració del túnel dels Tres Ponts és la fita més important, però també destacaria l’inici dels vols regulars a l’aeroport Andorra–la Seu.S’ha treballat moltíssim per tenir un Món Màgic de les Muntanyes ple d’alegria i il·lusió, però l’empitjorament de la situació epidemiològica m’ha fet sentir com la majoria del que havíem preparat se’ns escolava entre els dits, com si d’arena fina es tractés.

Però són els temps que ens toca viure, i la salut col·lectiva passa per davant de tot.Tenim molts reptes al davant, la recuperació econòmica i social de la nostra ciutat, el nou hospital, les polítiques d’habitatge, la millora de la via pública, el suport al nostre jovent, l’equipament residencial per a la gent gran i un llarg etcètera, i us puc assegurar que, tot i estar malalt, avui em sento amb totes les forces per afrontar tots i cadascun d’aquests reptes, i no perquè jo sigui excepcional, sinó perquè em sento acompanyat amb un molt bon equip al costat i pel suport que molts urgellencs i urgellenques em donen cada dia. Moltíssimes gràcies a tots i cadascun d’ells i elles.