Ens volen fer un Port Aventura a l’Horta de Lleida

Gaudim del paisatge que envolta la nostra ciutat, ja que en uns quants anys ja no el reconeixerem i de ben segur que l’enyorarem. Ens volen envair aquest espai natural d’ús agrícola i residencial amb diversos traçats de torres metàl·liques d’entre 40 i 60 m d’altura destinats al transport d’energia elèctrica d’alta i molt alta tensió. Repeteixo lo de diversos perquè els projectes que conec ens ataquen l’Horta pels quatre punts cardinals.Faig el símil, irònicament, amb Port Aventura perquè, en certa manera, pot recordar les estructures metàl·liques utilitzades en algunes atraccions de l’esmentat parc d’atraccions, ja que, per l’altura i l’amplada que fan aquestes torres metàl·liques, requereixen els reforços estructurals que utilitzen al Dragon Khan i al Ferrari Land.La gran diferència davant de les esmentades atraccions és que les de Port Aventura comporten diversió i bones sensacions i les que ens volen instal·lar a la nostra Horta comporten solament afectacions negatives al territori i a la salut dels éssers vius.Al territori ens afecta, a primer cop d’ull, en la destrucció paisatgística (algú hi pot haver que cregui que quedaran boniques i decoratives, però segur que té algun interès econòmic al darrere).

Però els aspectes més greus són la destrucció i devaluació dels espais de cultiu i residència, ja que el traçat lineal comporta una afectació en amplada d’entre 25 i 50 m. Si fem una línia d’aquesta amplada que travessi per l’Horta de Lleida imagineu-vos la destrucció de bancals i afectació a vivendes que suposarà i multipliqueu per 3, 4, 5 o 6.Aquests corredors energètics no són innocus. Tots generen els seus camps magnètics i camps elèctrics (amplada d’afectació entre 120 i 150 m).

Si parlem d’energies d’alta tensió i molt alta tensió tenim la gran polèmica entre polítics i científics de quins són els nivells adequats que poden ser tolerats pels éssers humans.Per posar més pebre als ulls, val a dir que aquesta energia no és per satisfer les nostres necessitats de consum, ja que se’n va tota cap a Barcelona i si mirem qui hi ha darrere dels projectes d’aquests parcs solars i eòlics ens adonarem que són les quatre grans empreses de sempre.Em pregunto si, en lloc de produir energia a l’Aragó, al Pirineu, a Ponent, al Baix Ebre o a les Garrigues per fer-la arribar a Barcelona amb la destrucció que suposa solament el transport d’aquesta energia, no seria més pràctic produir energia solar de proximitat, als milers i milers de quilòmetres quadrats de teulats que hi ha als polígons industrials de la gran ciutat i els seus voltants? És clar, no hi havia caigut, aleshores no farien negoci els quatre de sempre.Trobarem a faltar, quan aixequem el cap, mentre passegem pels camins de l’Horta, aquell cel blau i net, tot topant la nostra línia de visió amb alguna silueta en forma d’estructura metàl·lica que s’alça majestuosa al ben mig de la nostra Terra Ferma.Hem de posar seny, tots plegats (polítics, entitats i ciutadania en general) i parar aquesta aberració!.